El dubte sobre els orígens de Cristòfor Colom (potser era jueu i ho ocultava) han fet sorgir teories que si el fan tortosí, mallorquí, gallec, genovès d'origen català? ELao i en Leo, dos exactivistes comunistes, que de molt joves militaven al PCML, avui el primer és un destacat dirigent de CCOO de Girona i, el segon, en Leo, és un treballador de la Nestlé, que des de fa temps s'ha tornat un català radical i independentista, i alhora un estudiós de la història dels Països Catalans. És tal la seva passió per interpretar d'una forma nacional catalana la nostra història ofegada, manipulada pels imperialistes espanyols i els seus historiadors acadèmics, que segons Leo, siguin de dretes conservadors o d'esquerres progressistes, tots són igualment parts de l'Estat hispànic centralista. Leo, des de fa uns anys, ha esdevingut el més fidel deixeble continuador de les idees de l'historiador Bilbeny, i de les seves tesis que en Cristòfol Colom era català i que les naus de l'expedició que va descobrir les Amèriques, no van sortir de Palos de Moguer, sinó del nostre Pals del Baix Empordà.

Per demostrar-ho, en Leo ha llegit dotzenes de llibres, consultat documents, arxius. I no parlem del que ha recercat per Internet, estudiant els principals investigadors, historiadors, erudits, etc... en especial nord-americans.

És una delícia escoltar-lo. L'altre dissabte al matí, al bar Royal, durant diverses hores m'anava informant de les seves darreres descobertes. Feia potser més d'un any que no havíem parlat, i en Leo, entusiasmat pel nostre no fals interès, preguntes, m'aporta noves pistes sobre Pals i les seves comarques, com la resta del Mediterrani català-valència s'enriquien dels grans de cultiu, i moltes de les noves plantes, fruites, viandes, etc. descobertes a les Amèriques. A més, s'inicià una contínua emigració, els membres de la qual més endavant es dirien indians, que anaven a fer-se rics a les Amèriques.

El motiu que avui escrigui aquest article dedicat al Leo, que feia temps que volíem escriure, és que per fi aquest estiu, amb diversos amics, hem anat a Pals, on el Leo ens va fer de guia-historiador i ens va explicar a propòsit del mateix Pals les seves descobertes tesis. I com ja ens trobàvem en el formós i ben conservat poble de Pals amb en Leo, en va acompanyar a fer el recorregut Narcís Subirana, investigador de la història local, i nou regidor del PSC de l'Ajuntament de Pals. Tot i que el seu partit va tenir 425 vots, CiU 386, i JXP 366, es vanunir per enderrocar el PSC.

Primer fem un tomb pels carrerons costeruts, plens de magnífiques cases de pedra, amb frondosos jardins, habitats per una sèrie de les més importants famílies de la més alta burgesia catalana-barcelonina. Que volen que Pals sigui un poble paradisíac, tranquil, sense massa enrenou turístic, i no gaires visitants, ni hotels, bars, boites, etc. La idea de l'expedició de les Amèriques va sortir de Pals, segons l'historiador Bilbeny, recollida per una multitud d'historiadors, estudiosos o entusiastes com Leo, i en Subirana. La idea no és gens ben rebuda ni pels diferents ajuntaments i menys els de CiU, representants dels interessos de les classes més riques, que no volen, repetim, un Pals de turisme de masses. A més, la gran paradoxa pels colombistes, es troba en el fet que l'antic port de Pals ha desaparegut, menjat per les dunes de sorra i per uns grans boscos de pins, sols en queda una gran torre de l'aire. Des de fa mesos han descobert noves restes, fortificacions, un forn de pedra, ceràmiques i malgrat això l'actual ajuntament, amb l'excusa que no té diners, no vol continuar les obres de les restes del vell port de Pals, on Colom amb les seves naus marxà cap a les Amèriques.

Encara que la veritable realitat és que un poderós grup econòmic mallorquí, en l'òrbita de la Fundació March, en les antigues instal·lacions a la Platja de Pals de la famosa Ràdio Llibertat, digirida per la CIA americana, tenia el projecte de més de tres milions d'euros, de construir tres cinemes i quinze aquaris. A més, quasi tots els propietaris dels Masos de Pals, i part del poble, estan en contra de l'ampliació del Parc Natural de Pals.

A la tarda anem a veure l'antic castell i els molins, les instal·lacions al costat de les verdoses extensions dels camps d'arròs de Pals. Molt bonics, però d'uns voltants molt boscosos abandonats. És evident que en l'actual societat burgesa catalana, on regna l'individualisme més ferotge i asocial, només estan ben cuidades les propietats privades, la resta, si no és particular-col·lectiu, és per fer negocis, o per escombraries, carreteres per a cotxes. L'altre, el medi ambient, el paisatge, la sostenibilitat, i la nostra història -nacional i social catalana- que si en Colom era català, i si des del port de Pals les naus hispàniques marxaren a la descoberta de les Amèriques. Rics i pobres, alineats mirant els partits del Barça, es fan un tip de riure dels ingenus com els Bilbeny, en Leo i en Subirana...