Cartes

Poc està trigant el nou govern a començar a girar la truita per confondre´ns, o pel que sembla per intentar confondre el personal. A què ve ara de canviar el nom de violència de gènere? Quin avanç suposa dir-ne violència en l´entorn familiar? Per què Castella-la Manxa ha retirat els fons d´ajudes a les víctimes d´aquesta violència? Quin serà el pas següent? Per què són, precisament, dos dones les que estan tirant per terra tot el treball realitzat per protegir-les a elles? I, sobretot, per què quan la dreta governa són pocs els que protesten pels despropòsits que perpetra? Deu ser que encara ens recordem que en l´antic règim a ningú se li hauria ocorregut dir res? Deu ser que creiem que són els mateixos? La resposta a l´última pregunta a la Diputació de Lugo, per a la resta no tinc paraules.

Salvat a temps d´un atac de corAlbert Riera Sans. Responsable de comunicació de La Fageda.

Treballo a La Fageda, al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Abans-d´ahir vam tenir un espant: a les 2 del migdia un dels companys va tenir un atac de cor. Estirat a terra, sense saber què li passava més enllà del mareig, la tos i el color de la cara... vam trucar al 112. Després de donar la localització ens passen un metge que demana parlar amb l´afectat. Amb la veu molt fluixa el posa en antecedents i descriu els primers símptomes. Es talla la conversa, però als pocs minuts rebem l´avís que envien un helicòpter... «Ostres, això va de debò», ens exclamem... Abans del quart d´hora ja veiem arribar l´ambulància que ha creuat la reserva natural per arribar a la nostra finca. «Ah ,veus, una ambulància!», diem. Però els infermers que la porten ja ens avisen de l´arribada d´un helicòpter medicalitzat. Encara estem parlant quan sentim el brogit inconfusible de l´aparell, que s´acaba posant a sobre d´un camp de raigràs, tocant a les oficines. De seguida, el metge confirma que es tracta d´un atac de cor i que el porten a la Vall d´Hebron. Em salto els moments de gran tensió fins que s´enlaira l´helicòpter. Ara mateix sabem que, després d´una operació a cor obert, el nostre company està salvat i ho volem agrair al 112, a l´ambulància d´Olot, a l´helicòpter del SEM i als Mossos.

Sense idees ni previsionsJOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.

Que trist és l´enunciat, qui s´esperava aquest brutal desenllaç: acabem d´encetar l´any 2012 i les previsions per poder afrontar-lo són més que nefastes. Sembla com si una tempesta d´incoherències ens hagués passat pel damunt, estem molt lluny per poder sortir del túnel tenebrós en el qual estem immersos per la conducta errònia dels nostres administradors governamentals. Mentre les coses en aparença funcionaven bé, vivíem en un núvol de prosperitat, però ara, que ja estem amb la corda al coll econòmicament parlant, no troben pas la fórmula per redreçar la situació. Tots els polítics intenten culpabilitzar de la situació present els que governaven abans i no s´adonen, i no volen entendre, que ho han fet molt malament, donant prioritats a infraestructures impròpies i compromeses per afavorir concessions fora de context i necessitats.

El seu partidisme en pro de guanyar-se la seva popularitat ha provocat un incalculable daltabaix de diners, traduïts en centenars de milers de milions d´euros. Sense parar-se a pensar amb les conseqüències que això comportaria, i a les proves ens hem de remetre: ens trobem desemparats de garanties hospitalàries, de liquiditat social i de retallades improcedents. Creuen vostès, senyors polítics, que sense haver tingut cap previsió de futur, ni tampoc d´idees, ens en sortirem d´aquesta?