Cartes

10 euros = Pèrdua

de temps i de son

juanma terraza. girona.

A les 23.50, com 400 persones més segons Booking, estava davant l'ordinador per poder reservar una habitació d'un bon hotel, com per exemple el Llegendes de Girona, pel sorprenent cost de 10 euros per persona. Segurament, com la majoria dels candidats il·lusionats per viure un cap de setmana de luxe a preu reduït, ens vam imaginar dinant a restaurants com el Mimolet o Els ocells perduts, amb una posterior volteta pel casc antic de Girona, per després arribar aquesta desitjada nit en un hotel elegant, és a dir, un pla perfecte; un dia genial. Tot això, a la nostra ciutat. Aquella Girona que enamora, però que decepciona en esdeveniments com aquest.

Va ser una nit de bojos. A les 23.55 hi havia més gent a la pàgina web de Booking mirant els hotels desitjats que a les Rambles un dia de Fires o Sant Jordi.

Els preus eren els de sempre, és a dir, ?gai?rebé prohibitius per a una nit a la teva ciutat. Tots estàvem tafanejant les fotografies d'aquelles impressionants habitacions quan van sonar les 12 de la nit. Llavors començà una lluita per actualitzar pantalles sense resultat, no es movien els preus. I la gent s'hi anava afegint per una aposta imaginària. Fins i tot es veia com algunes persones reservaven habitacions al preu original, no sé si per deixar-la anar més tard i poder-la tornar a comprar a preu reduït o acceptant que això no anava a millorar i enamorats d'aquella nit desitjada, van picar i pagar el que demanava l'hotel.

En el meu cas, vaig estar fins la una indignat perquè els dos objectius que tenia no baixaven els preus... Només vaig poder veure com, per art de màgia -abans de poder moure el ratolí- en va aparèixer i desaparèixer una a les 12.12.

Les webs no donaven a l'abast en una nit en la qual la il·lusió va desaparèixer en el mateix moment en què Girona va perdre el seu encant.

La guinda del pastís

Mateu Frigolé Teixidor. MONTCAL. canet d'ADRI.

D. Luis de Guindos va ser la guinda del pastís pepero més ben guardat. Tenia por el Sr. Rajoy de donar el nom d'aquest personatge?

D. Luis de Guindos era el delegat a Espanya de la Lehman Brothers, la banca d'inversió americana que més gent ha estafat en tota la història de les finances. Només a Espanya més de 5.000 afectats varen perdre bous i esquelles sense posibilitat de recuperar-les.

D. Luis era últimament un home fracassat, que només tenia feina a amagar-se dels amics als quas havia recomanat invertir en la seva representada americana. Un perdedor a l'atur que ha passat molt temps desapercebut fins que el seu amic Rajoy li ha llançat un salvavides, una armilla flotadora que l'ha convertit en flamant ministre d'Economia.

I ara, el primer que fa aquest bon senyor és voler controlar fins i tot el pressupostos de la nostra endeutada Generalitat, fent cas omís de tot el deute que per llei ens tenen amb retraïment des de Madrid. I aquí no tinc més remei que tornar als versos satírics del nostre Sagarra, que quan parla de la Hisenda pública diu així: "Sols podran pressupostar i es cuidaran de la duana, els senyors que tenen gana i ho saben dissimular. Hi haurà una llei molt estreta, i uns tribunals molt decents, perquè tots estem contents i no ens falti una pesseta".

Desitjos per a l'any nou

Jordi Serra Tornes. RIUDARENES.

Arribats a l'any nou, ens trobem en una situació al a qual molts de nosaltres no estàvem acostumats. En els últims temps érem més un país de festes i panderetes i, per què no dir-ho, de xoriços més pendents de fer calers foscos que no pas de treballar, i així ens ha anat...

Davant d'això, m'agradaria fer una reflexió. Entre tots hem de tornar als orígens. Els polítics, treballant per al país i no pels seus interessos, i gestionant el que els pertoca. Els empresaris, fent el que han fet sempre: pencar molt perquè l'Estat espanyol els maltracti, com sempre. I la gent del carrer hem de tornar a trobar el nostre lloc i tocar de peus a terra amb humilitat i esforç.

Hem de tenir ben presents els valors del treball i del seny que sempre ens han caracteritzat com a catalans. És important que comptem amb el jovent. Us necessitem, i molt! Sou una part primordial i seria bo que no us preguntéssiu què poden fer per vosaltres, sinó què podeu fer vosaltres per al vostre país.

Nomes així, amb la implicació de tots, podrem sortir d'aquest forat immens on ens hem ficat entre tots, i tots en som culpables (uns més que d'altres).

Us desitjo a tots un bon any, molta salut, feina i pau per a tots. Visca Catalunya!