Vénen nous temps per a la Justícia al nostre país. Amb el canvi de govern tenim nou ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, amb uns antecedents familiars que ens ofereixen en principi una garantia d'encert, si més no, pel coneixement del medi, o almenys això em solia dir el pare, que s'equivocava poc en aquestes coses. Ja ho veurem. La veritat és que la feina a fer no és poca, i, com sempre, no es farà tota la que s'hauria de fer; així doncs esperem que el que es faci, es faci el millor possible. I no hem de confondre aquí la quantitat amb la qualitat. Més val fer poc i bé que molt i malament.

Moltes són les reformes legislatives que han quedat pendents, i són necessàries, però com bé deia recentment el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, si no van acompanyades dels mitjans necessaris, de poca cosa serviran. I és que les tres "Maries", a saber, Educació, Sanitat i Justícia, són les que més pateixen en èpoques de retallades com les que vivim. Seny, molt de seny i bona gestió és el que es necessitarà per aconseguir la màxima eficiència de les reformes que s'apliquin amb la poca o justa inversió que s'hi dediqui. I és que és totalment incoherent que mentre en un jutjat estiguin comptant els folis, els bolígrafs i els clips, en un altre canviïn les pantalles dels ordinadors per unes de noves quan les velles no tenien ni un any.

La Justícia ha de ser moderna i àgil. No deixa de ser curiós que entre les mesures d'agilització que s'han dut o s'estan duent a terme estigui el fet de buidar o treure assumptes de la pròpia Administració de Justícia. La Justícia serà més àgil si està menys carregada d'assumptes, que ho està. Ara bé, suprimir la possibilitat d'accés a cassació o d'accés a apel·lació en determinats assumptes, per raó de la quantia, no deixa de ser una manera més d'eliminar el problema sense tractar-lo que de solucionar-lo. Evidentment, amb menys recursos i amb temes que puguin anar a mediació, els jutjats i tribunals tindran menys càrrega de treball i, per tant, podran ser més àgils en resoldre la resta d'assumptes. No diré pas que no, i fins i tot estic d'acord amb les reformes que s'han dut a terme en aquest sentit, però això no deixa de ser una part petita del problema. Amb la Llei d'Enjudiciament Civil de l'any 2000, es va voler potenciar la justícia d'instància, o de primera instància millor dit, i aquesta és segurament l'assignatura pendent més important que tindrà el nou Govern.

És clar que hem d'apostar per la mediació en assumptes civils i mercantils, però és necessària encara una normativa que reguli amb detall aquesta institució, el seu àmbit, l'estatut dels mediadors, el seu contingut i sobretot l'eficàcia dels acords a què s'arribi. Hem d'apostar encara més per l'arbitratge, sobretot les empreses tant en l'àmbit mercantil com el societari. També podem agilitzar la Justícia ordinària si la buidem del contingut que representen els temes de jurisdicció voluntària, que poden ser portats perfectament fora dels jutjats sens perjudici d'un darrer control judicial de caràcter formal, com pot passar amb l'arbitratge i l'anul·lació del laude arbitral. Tot això són mesures que ja ha anunciat que durà a terme el nou Govern i que esperem veure en breu.

Sens dubte un dels principals reptes amb els quals es trobarà el nou Govern és reformar la Nova Oficina Judicial, que sembla obvi que no ha funcionat. Com pot fer-ho si ni tan sols tenim un sistema informàtic uniforme? Però abans d'això s'ha de reformar la demarcació i planta judicial, que respon a criteris obsolets i no ajustats a la veritable realitat del territori, com així va destacar en l'últim Congrés de l'Advocacia l'exministre de Justícia i president del Consell d'Estat Fernando Ledesma Bartret. S'han de replantejar els actuals partits judicials i s'ha d'acabar de dur a terme la política d'especialització dels òrgans judicials, i tot ha d'anar acompanyat per la dotació adequada de mitjans materials, que no passi com en alguns aeroports del nostre país.

Per últim, hi ha pendent la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal. El nou ministre haurà de prendre una important decisió: si la instrucció penal la segueixen fent els jutges o els fiscals. No és una decisió fàcil. S'ha parlat molt sobre aquesta qüestió. En tot cas, és una decisió que s'ha de prendre de manera global i coordinada amb altres qüestions com és la màxima garantia d'independència i imparcialitat del Ministeri Fiscal (no seré jo qui parli malament dels fiscals amb dos germans que ho són, però és evident que s'ha d'aprofundir en el seu nivell d'independència, imparcialitat i prioritat en l'aplicació del principi de legalitat), les garanties de las parts en el procés i l'aplicació de terminis taxats en la fase d'instrucció (evitant que aquest duri anys i panys abans de passar a fase de judici oral).

En resum: molta feina a fer. Altres qüestions pendents: renovació del Tribunal Constitucional, modificació del sistema de designació dels vocals del Consell General del Poder Judicial, Llei de Transparència, etc.