Una trepitjada sempre fa mal. A la mà encara més. És un signe de violència, però en el futbol qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra. Des de dimecres no es parla d'altra cosa que de la trepitjada de Pepe a Messi: una acció violenta, mereixedora de sanció, com la de Stòitxkov fa anys, però sense cap més conseqüència. Messi jugarà avui i continuarà cobrant milions d'euros. El sorprenent -o potser no, en una societat més preocupada per les coses trivials que les substancials- és que aquesta setmana hem rebut altres trepitjades, molt més doloroses, que no han merescut el mateix debat que la tan discutida acció del Bernabéu. ¿O no és una trepitjada allà on fa més mal que un executiu del Banc de Santander, Francisco Luzón, es retiri amb una pensió de 56 milions d'euros més un complement de 2,8 milions d'euros anuals més? Recordem que els serveis d'estudis dels bancs sempre han recomanat moderació salarial. Per als altres, és clar. ¿O no és una dolorosa trepitjada general saber que, per la gestió de polítics i financers, estarem dos anys més en recessió amb milions d'aturats? Seguim com en el franquisme: futbol per distreure.
