Ja fa uns quants anys vaig ser dipositari d'un consell professional que no puc revelar amb les seves paraules justes. La lliçó no escrita venia de part d'un actor consagrat, ara ja desaparegut, i amb una llarga experiència trepitjant escenaris. La transcripció d'aquella frase reveladora potser encara podria escandalitzar més d'un lector o lectora i per tant evitaré entrar en terrenys pantanosos. A mi, des del risc controlat que dóna estar a la reraguarda dels papers principals, sempre m'ha agradat observar i aprendre dels que assumeixen la responsabilitat de comandar un projecte, sigui posant la cara o sigui posant la idea. I sumar experiències només s'aconsegueix restant dies al teu calendari. En aquest país quan et fas gran i no estàs obert al canvi, et poden passar dues coses: o que t'apartin o que no sàpigues com aplicar tot el que has après als nous temps implacables i sense compassió de ningú. És molt difícil saber estar "integrat" en cada moment de la teva història i no sentir un dia quan et lleves del llit, que el ritme vital de la societat s'ha accelerat incomprensiblement i t'ha deixat enrere. Sóc de l'opinió que l'única manera de no perdre la cursa de la teva intransferible iniciativa és: oblidant les convencions. Parlo de convencions i no de normes. Viure en societat comporta acceptar unes regles bàsiques de joc però això no obliga que tothom ho faci de la mateixa manera o que un accepti que el nivell de risc sigui igual per a tothom. Amb el temps m'he adonat que l'èxit, en qualsevol terreny, quasi sempre va associat a la diferència.
Desenganxar-se de la convenció és arriscat i perillós, hi ha trampes i túnels foscos, et pots trobar envejosos de la teva habilitat i cants de sirenes que et voldran fer desistir de tenir personalitat pròpia; però finalment, en la més estricta intimitat, sabràs que en la diferència es troba el secret de sentir que ha valgut la pena viure. I traduint la metàfora desvergonyida, aquest era l'esperit del consell del meu mestre viscut: sigues tu mateix fugint de les imitacions. Experimenta amb control els límits i les perversions. Vés més enllà de la seguretat. Arrisca sense xarxa. Per que en el fracàs, en la inseguretat, en el dubte, en el dolor, en la incomprensió dels altres és quan l'individu es reforça i s'omple de raó. Tennessee Williams, un dramaturg extraordinari amb una impressionant obra teatral fruit d'una vida plena de vicis i transgressions, defensava aquesta necessitat de trencar motllos dient: "Si no pots ser tu mateix, quin sentit té ser una altra persona?". Facin la prova, finalment només recordem, per bé o per mal, aquells que van ser ells mateixos.
