Comentaristes i opinadors del món sencer s'estan posant "les botes" aquests dies parlant de la poca vergonya del capità italià Schettino, per haver abandonat el "seu" vaixell quan centenars de passatgers encara lluitaven per les seves vides mentre la nau s'enfonsava. A mi, entre d'altres, em recordà la cèlebre llista dels deu llibres més curts de la història de la literatura. Entre "Tot el que els homes saben sobre les dones" i "1.000 anys d'humor alemany" també hi surt el dels "Herois (de guerra) italians". Darrere de qualsevol tòpic sempre hi ha una gran veritat...
Al marge de la conya, però, aquest episodi tan trist i dramàtic també em recorda alguns "herois" locals. Gent que, com el capità Schettino, no tenen el que s'ha de tenir per fer el que fan. Quan un s'endinsa a les pàgines "més fosques" d'Internet, es troba amb tot un arsenal de blocs, webs d'opinió i reculls, que són el "campi qui vulgui" del ciberespai. Allà, qualsevol ase pot dir el que vulgui al costat (i a la mateixa alçada) d'opinions respectuoses, a més de degudament documentades, informades i "autoritzades", sense haver de patir a pagar cap "preu" per les bestieses, insults i bajanades que es diuen, perquè simplement no tenen cap obligació de donar la cara. Jo segueixo sense comprendre com es pot permetre que algú pugui criticar, censurar o desqualificar públicament una ?persona amb "cara i ulls" des del darrere d'una màscara. Els que ho fan són els hereus dels covards que abans disparaven a l'esquena de la gent des dels seus amagatalls. Són els "Schettinos" d'Internet.
Els responsables i veritables "dolents", però, son els "Pepes" de la xarxa, els únics que es beneficien de "la canya" i de la confrontació mitjançant la sucosa venda de publicitat. Ells són els que incentiven els covards a "rajar" (on no n'hi ha), tot promocionant i posant a la seva desvergonyida disposició les eines en format d'aparent "fòrum d'opinió" que en el fons és una sola cosa: una màquina de fer diners. Uns diners que òbviament no comparteixen amb ningú. I com el jugador del Reial Madrid, no tenen por de trepitjar a qui sigui per tal de poder continuar facturant els seus "serveis" a tots aquells que gaudeixen mirant "l'espectacle" des de les grades i que afortunadament disminueixen amb el pas del temps com els espectadors del Tomate.
El ridícul més gran, però, el fan aquests "demagogs de poca alçada" quan fins i tot s'atreveixen a "millorar" les frases cèlebres de grans filòsofs i pensadors. Quin recull de despropòsits!
