Cartes

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

El ser o no ser de Carme Chacón arriba al final. El seu principal handicap, al mateix temps que virtut, ser catalana. El socialisme espanyol està dividit per escollir càrrec per a la secretaria general del PSOE. M´imagino la frustració d´algú que, sense ser catalanista, sigui precisament aquesta qualitat la que la llasta per ser ben vista en altres furs ibèrics.

Un gran esforç per mostrar-se anticatalana i tenir una imatge vàlida. És el que ara es porta en els àmbits polítics de tots els signes. Una recerca d´orígens andalusos per deixar clar d´on és i d´on ve. Però el problema és que pocs saben cap a on va, potser ni ella mateixa. Una jove promesa que al meu entendre ja està caducada abans de començar, perquè la seva crítica a l´immobilisme se l´emporta a ella mateixa per davant. Sense idees de futur i pesades lloses del passat, o creiem en els miracles o ens l´estan donant amb formatge de nou.

Amb catalans d´aquesta mena, no necessitem pas espanyols.

Gràcies a totes i tots!

Àngel Figa i Sastregener. Coordinador del Comitè de Girona d´Intermón Oxfam.

Els passats 26 i 27 de gener el Teatre Municipal de Girona es va omplir a vessar en motiu de la 4a edició de l´espectacle UAP! , com a celebració del Dia Escolar de la No violència i la Pau.

Més de 700 alumnes procedents de 24 instituts de Girona i província varen pujar a l´escenari donant mostra als espectadors, (familiars, amics, companys , professorat, representants polítics assistents i públic en general) que a través de la música i de les arts escèniques es pot treballar per fer entre tots un món millor.

Volem felicitar els organitzadors i tots els col·laboradors, tant artístics com tècnics, i els professors de música, per la feina feta, feixuga però molt satisfactòria i, per descomptat, els equips docents dels centres participants per la seva complicitat.

Agrair a la Mercè Rigau i en Mon Bover , ànimes i motors d´aquesta iniciativa, per la seva incondicional dedicació i magnífic entusiasme.

Gràcies per la seva implicació a: l´Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, el Departament d´Ensenyament de la Generalitat, l´equip del teatre Municipal i de la Mercè, els tècnics, BTM Sound, els músics, Cràdula Teatre i a tots aquells que han fet possible que aquesta activitat s´hagi realitzat amb tant nivell i es vagi consolidant com un model de treball a l´escola que convé seguir per educar per a la pau i la solidaritat.

Els donatius d´entrada a l´espectacle d´enguany han servit per donar suport als projectes d´Intermón Oxfam a la Banya d´Àfrica.

En nom d´Intermón Oxfam i, per extensió, en nom dels milions de persones afectades per la crisi alimentària de la Banya d´Àfrica (Somàlia, Etiòpia, Kenya), a moltes de les quals directament o indirecta arribarà aquesta ajuda, volem agrair a tots, des d´aquestes planes, la col·laboració i el compromís.

Encoratgem a tots i totes a continuar endavant i a seguir engrescant-nos, convençuts que el treball envers la pau, la justícia i la solidaritat és el camí correcte per assolir un món una mica millor. Entre tots hem d´acabar amb la fam extrema que en aquests moments afecta la Banya d´Àfrica i exigir als governs que prenguin mesures urgents i eficaces per evitar que crisis alimentàries com aquesta es repeteixin.

Un dia d´hivern

isabel forero hinojosa. GIRONA.

Aquest dijous dia 2 de febrer comença el dia amb alerta taronja i amb neu a Girona. Els pares que tenim fills i treballem ens plantegem què fem amb la mainada? La deixem a l´escola i ens arrisquem que al cap d´un parell d´hores ens truquin per anar-los a recollir o som previsors i, una vegada més, truquem als avis?

Doncs he decidit la segona opció: «casa dels avis». Són les vuit del matí, aparco davant el gual de casa els meus pares a Fontajau, sense fer cap tipus de nosa entro els nens, les bosses i el cotxet i quan surto... Sorpresa! Diria que he vingut en cotxe... i ara no el veig. Se m´han passat moltes coses pel cap, fins i tot he pensat que estava adormida, però no, giro el cap cap a l´esquerra i veig la grua de l´Ajuntament de Girona amb el meu cotxe tot darrere. M´he quedat bloquejada, no m´ho podia creure. Doncs sí, no han trigat res a carregar el meu vehicle, posar l´enganxina a terra i marxar. Sincerament és una vergonya que un dia de neu m´hagi vist trucant a un taxi per anar al dipòsit i pagar 84 euros perquè em tornin el meu cotxe. Encara tenen la barra de dir que algú ha trucat i per això se l´han emportat, doncs que ràpids que són... Al paper que et fan al dipòsit posava: per estar aparcat darrere la vorera. I quan la policia local o els mossos aparquen al gual de casa meva per comprar tabac a l´estanc del costat, qui els diu res?

Gràcies a la policia local per facilitar-nos la feina un dia d´hivern com aquest.