Fabià Estapé, personatge polièdric mort aquesta setmana, quedarà com un economista progressista i reformador, encara que alguns dels seus principals deixebles han exercit rellevants responsabilitats en els governs del PP. La fecunda trajectòria professional i pública d'Estapé també té un episodi fosc, oblidat gairebé per tothom, i del qual ell no va parlar mai. Només una molt breu i edulcorada referència al seu llibre de memòries De tots colors. L'any 1971, el governador civil de Girona, Victorino Anguera Samsó -un dèspota més franquista que Franco- el va convèncer per presentar-se per a procurador en Corts juntament amb l'enginyer Julián Arenas. Estapé no tenia cap altra vinculacio amb Girona que haver nascut a Portbou. Un grup de gironins va decidir desafiar la candidatura oficialista presentant com a alternativa l'advocat Joan Botanch i el pagès i col·laborador de diferents mitjans de comunicació Maurici Duran, que més tard seria president del Girona FC. Per a sorpresa de tothom, i malgrat els paranys del governador civil, Botanch i Duran van sortir elegits. Per als gironins, va ser un triomf contra el franquisme. Per a Estapé, el fracàs més gran de la seva vida.
