En la novel·la de Chester HimesPer amor a Imabelle-una tragèdia shakespeariana- perden tots menys l'enamorat -escric el dia de Sant Valentí, encara que el nostre mestre d'amadors sigui el diví Dionís- i el funerari, que s'assembla a aquest personatge de l'oest que arriba de tern fosc al final de la festa, acabat el duel de titans, a prendre les mesures als difunts. Oi que tenen tota la cara de Rajoy, aquests tipus de coll dur i sopa de fideus? M'importa un rave que don Mariano estigui trist, desolat fins i tot: ell va poder elegir i va optar pel que va voler. Té el ronyó encoixinat amb molts cotons i rigodons.
Hi ha pèrdues tan greus com la de poder adquisitiu i cada dia sembla més clar que, a través dels recargolats i foscos camins dels ajustos financers, l'eix franco-alemany busca, en realitat, engrunes de domini sobre els països subalterns de l'olivera i la icona. Merkel, la prussiana calvinista, es va posant divertida amb les fantasies de dominació, tant com creix la mala llet de Sarkozy perquè els seus paisans no semblen disposats a concedir-li fàcilment que és el més ràpid i resolutiu, el nas més rotund i la pixa més brava: Speedy González en persona. És molt difícil, per exemple, que el nostre ministre de Defensa, Pedro Morenés, tingui un minut al dia per riure's i complaure's en l'alegria de servir a la pàtria si ha de dedicar tantes hores a conèixer la marxa en borsa de la mitja dotzena llarga d'empreses d'armament i seguretat en les quals té accions o interessos. No es pot ser insofrible sense interrupció (Bau?delaire). Ens hem anat acostumant al nostre minut diari d'espaordiment, a aquestes cerimònies quotidianes de l'instant de calfred, a vegades és tot el Telediari el que va ple de canguelis. No caldrà in?vocar l'autoritat màxima de Rutger Hauer quan amb la cara del replicant de Blade Runner li etziba a Harrison Ford: "Tens por? En això consisteix ser esclau". En això i en estar trist. Un bard gegant, un irlandès perdut a Manhattan, li va dir al jove Bob Dylan: "ÉNoi: sense por i sense enveja".
