Cartes

Mateu Frigolé Teixidor. Canet d´Adri.

A quasi tots ens ha passat, a casa, a la feina, sempre en alguna ocasió hem hagut d´afluixar o claudicar dels nostres principis per poder sortir de situacions compromeses. L´acord en els Pressupostos de la Generalitat entre el president Mas i l´Alícia Sánchez-Camacho no ha estat res més que això.

La cara de pomes agres de l´honorable en acabar la sessió era tot un poema. No tenia cap més alternativa, i quan convé també s´ha de saber pactar encara que sigui amb el diable. En aquest cas la Satanàs era una Alícia en el país de les meravelles, que es va convertir per un dia en la Reina del Parlament. Una dona tan eufòrica i amb tantes ganes de proclamar la seva proesa, que em va fer pensar en aquell torero català dels anys 50 que després de moltes provatures, va aconseguir emportar-se al llit la més gran artista de cine del moment, la famosa Ava Gardner. Quan a la matinada va saltar del llit i la diva li preguntà on anava tan esverat, la seva resposta va ésser: «Vull fer saber a tothom que he dormit amb tu».

Per a l´Alícia també només va ésser una nit. A l´endemà el president declarava al diari francés Le Monde que la independència de Catalunya era possible. L´emprenyada de la Sánchez-Camacho acabaria amb tot el seu precarnaval. Ella no era conscient que en el programa televisiu dels anys 60, la reina només durava un dia.

Agraïments

Pepita Sabater Barnosell. Torroella de Montgrí.

Voldria expressar amb aquestes quatre ratlles la meva gratitud a la Dra. Irene Sánchez i a la Mapi, per la seva professionalitat i les seves atencions a l´hora de tractar la malaltia de la meva mare, la Maria Barnosell. A la Fundació Oncolliga de Torroella de Montgrí per l´ajuda que ens han prestat al llarg d´aquests dies. I així també, a la institució assistencial Palamós Gent Gran, en especial a tot l´equip humà de la segona i tercera planta, i principalment a la Dra. Rosa Deugenio, per la seva humanitat, amabilitat i comprensió. Ens han ajudat molt.

Moltes gràcies a tothom.

El nostre futur

Aina Vim Soler. BANYOLES.

Estic fent segon de batxillerat, un curs decisiu per al meu futur. Haig de triar què faré, però mentrestant només escolto que aquí no hi ha feina per ningú, que o ets el número u o no te´n sortiràs. Quin missatge és aquest? No motiva, només ajuda aquell que li costa o està poc motivat a deixar-ho d´intentar. Que no es queixin que l´abandonament dels estudis hagi augmentat, no ajuden aquests debats amb personatges que ho veuen tot des del seu món. A mi sempre m´han dit que s´ha de veure l´ampolla mig plena, mai mig buida i així és l´única manera que ens en sortirem.

Una malalta

molt greu

ÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona.

És ara mateix la nostra llengua. Primer cal pensar que la principal i més important condició per a una nació i per reivindicar la seva identitat és mantenir viva i estimada la seva llengua. Després fem un repàs a com és tractada últimament. Primer pensem en la joventut, que és el futur. No solament fan servir molt el castellà sinó que quan empren el català el farceixen de mots grollers. Jo visc en una zona per la qual passen cada dia quantitat d´estudiants i fa pena les paraulotes que fan servir, sembla talment que la nostra parla sigui tan sols una llengua de segona, un argot. Després i no en sé el perquè si algú parla amb algú que és forà empra gairebé sempre el castellà, cosa que fa difícil que els nouvinguts l´arribin a aprendre. Seguim amb barbaritats que es cometen contra el bon parlar: a la televisió no s´usa un llenguatge acurat i en els subtítols hi he pescat veritables errades garrafals, de tot tipus. Si hi afegim presentacions tan desgraciades com la que va tenir lloc en el repartiment dels premis Gaudí (es va lluir en Joel Joan, creia que feia un vodevil groller) i després i potser com a conseqüèn­cia de tot plegat el president del Poder Judicial compara la nostra llengua amb el mandinga, llengua gairebé desconeguda. Si seguim pensant en quin afecte li té el Partit que ara governa, podem anar preparant l´UVI al català. Està greument ferit de mort. Voldria acabar demanant a tots els mitjans de comunicació, pares, mestres i tothom qui estimi la nostra llengua que s´esforci a procurar inculcar l´amor i estimació vers aquest nostre tresor ara amenaçat. És un SOS com els que es fan quan fan falta transfusions o donants d´òrgans.

Agències

de qualificació

Jordi Vidal Bernades. Palafrugell.

Ara li toca el torn a l´agència de qualificació Moody´s, que ha reduït la nota creditícia d´Espanya en dos esglaons, en la baixada més acusada de l´agència. No puc deixar d´expressar el meu desconcert i el meu recel. Com gosen aquestes agències, S&P, Moody´s i Fitch, intentar desestabilitzar tot el sistema financer d´un país com Espanya? Hem de tenir mala memòria per tenir en compte les seves qualificacions, ja que suposadament van ser les causants o com a mínim còmplices de la crisi mundial sorgida als Estats Units. Hem de recordar que qualificàven amb la millor nota entitats com Lehman Brothers, AIG, Fannie Mae o Freddie Mac dies abans de caure en una fallida. Com és possible? Una resposta clara seria que van estar pagades per les maeixes entitats d´inversió, perquè aquestes agències quadruplicaven els seus beneficis entre els anys 2000 i 2007. Per què, llavors, els mercats han d´interpretar aquestes «opinions» creditícies com si fossin divins? No deu ser que tenen un especial interès a espavilar la crisi de deute, el col·lapse de l´euro i tot el que això compartiria? No oblidem tampoc que totes són agències nord-americanes, i per tant estan abanderades amb el dòlar. Si abans eren pagades per entitats en risc absolut de fallida, hauríem de preguntar-nos qui les paga ara? Si ho sabéssim amb seguretat, entendríem moltes coses. Segueixo pensant que són uns fantasmes sense cos ni ànima que dominen els mercats.