Quan algú afirma que els sindicats són al segle XIX, hauria d'afegir en relació amb què o amb qui. Amb els partits polítics, per exemple? Amb l'aparell de justícia presidit pel senyor Divar? Potser en relació amb l'Església? Potser amb les organitzacions empresarials? Amb la universitat? Amb l'escola pública i privada? Amb Álvarez Cascos? Amb Rajoy? Amb José María Aznar? Amb Dolores de Cospedal? Amb José Bono? Cal atrevir-se a acabar la comparació, no es pot quedar un a mitges. Potser els sindicats s'hagin quedat una mica vells, no diem que no, però escoltar això d'algú que es posa mantellina negra i collaret de perles cultivades per a la processó del Corpus resulta una mica fort. D'aquí la importància de rematar la reflexió, perquè els empresaris, sense anar més lluny, han tingut de capo (mai més ben dit) fins fa quatre dies Díaz Ferrán, sobre el qual no cal estendre's. I Montoro, per esmentar un polític, llueix al clatell uns cargolins ideològics que tampoc no semblen ?d'avantguarda.

De moment, aquí l'únic que s'ha mullat ha estat Juan Roig, el propietari de Mercadona, en proclamar que estem molt endarrerits en relació amb els xinesos. Per fi algú s'atreveix a posar un model. Vostès estan endarrerits perquè no s'assemblen als xinesos, amb el seu tràfic d'òrgans per a trasplantaments, el seu liberalisme econòmic i la seva dictadura social. Vostès estan endarrerits perquè no s'atreveixen a regentar un establiment sense higiene on sota del taulell dorm una família sencera que fa les seves necessitats on pot. Bé, ja podem començar a entendre'ns, per fi sabem en relació amb qui som antics: amb els xinesos, que s'estan quinze hores, set dies a la setmana, al peu del canó.

Per això mateix la reforma laboral, per a Juan Roig, s'ha quedat curta. On hi hagi un soterrani de deu metres quadrats amb quinze o vint xinesos tallant pantalons texans, que es tregui el model occidental. Podrem o no estar d'acord amb el president de Mercadona, però almenys té les idees clares i a més s'atreveix a exposar-les. Els sindicats són al segle XIX en relació amb els xinesos, que travessen una mena d'Edat Mitjana laboral francament envejable. Fantàstic.