El proppassat dia 30 de març va presentar-se el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a Catalunya, que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, ràdio, televisió, etc. el col·lectiu de premsa local de perio?dicitat mensual, bimestral i trimestral augmenta en 24.000 el nombre de lectors, respecte a la darrera onada de novembre del 2011. La primera en ocupar el rànquing és la Revista del Baix Empordà, que ha batut un nou rècord i lidera, una vegada més, el grup amb 24.000 lectors, tres mil més que en el darrer control. La Revista de Cambrils en guanya 1.000, i la revista Delta del Llobregat torna a ocupar el tercer lloc amb 18.000 lectors, 6.000 lectors més que al novembre del 2011.Amb aquests 24.000 lectors, Revista del Baix Empordà es manté ferma com la revista més llegida en català tant a la regió de Girona com a Catalunya.
Les meves felicitacions. Què seria de nosaltres, i què seria del català sense la premsa comarcal? Incloent, és clar, el Diari de Girona, molt ben posicionat i, a parer meu, el millor diari regional. Pel que fa a la premsa de caire més general, hi ha una notícia dolenta i una de bona, com en l'acudit. La dolenta és la desaparació, recentment, de l'històric Avui-encara que, formalment, es manté el nom a El Punt-. La bona és la irrupció de La Vanguardia en català, sens dubte una notícia d'abast històric, ja abans precedida per l'aparició d'El Periódico també en versió catalanaÉ o no. Si hem d'atendre als noms de les respectives capçaleres, és evident que no és premsa en català- cosa que suposa una anomalia que no trobem en cap país del món. I si mirem els respectius contiguts i les línies editorials, és evident que no estan dins el camp del catalanisme strictu sensu, o del marc català. De fet, en ambdós casos, vehiculen contiguts per a més glòria d'Espanya. El Periódico, des d'una perspectiva socialista, sovint molt sectària, i La ?Van?guardia, des d'una perspectiva liberal, però amb la marca espanyola de la casa, que és el seu propietari, el Conde de Godó. En ambdós casos -així com en l'edició catalana d'El País, diari d'un perillós nacionalisme espanyol, ja que és socialista, és a dir, més intel·ligent que els productes periodístics de la caverna- hi ha l'allargada obra dels socialistes, a través d'un "germaníssim" que no hi fa pas, precisament, feines de neteja.
