Va néixer en català. En aquest idioma hi va sentir les primeres paraules, les primeres cançons i els primers contes. En aquesta llengua li enraonava tothom, fins i tot l'avi i l'àvia nascuts a Andalusia. Així parlava en Mic i en Bugs Bunny, el llop ferotge i els tres porquets. En català va pronunciar el nom dels gossos (abans que el dels pares) i va expressar gana i fred i enuig i joia. El que faria qualsevol nena en qualsevol llengua de qualsevol país normal.
Un estiu va venir un amic anglès a passar uns dies amb la família, i la nena va preguntar què era allò que parlava. Va començar a repetir-ne algunes paraules, com un joc i un repte. Al cap de pocs dies, amb l'ajut dels gestos i les entonacions, ho entenia gairebé tot i "parlava" imitant el ritme i l'accent. Des de llavors, de tant en tant, volia jugar a "parlar anglès". El que no sabia, s'ho inventava (i sonava molt anglès, val a dir-ho).
Al setembre va iniciar l'escola dels grans, és a dir, P3. Una escola petita d'un poble petit. Aleshores va començar a dir paraules en castellà, novament com un joc, com un experiment, com una novetat engrescadora. Sovint demanava com es deia una paraula catalana en castellà i en anglès i posava a prova la competència lingüística dels seus pares. Aquell Nadal van anar a visitar uns parents a Andalusia. La nena els va parlar castellà amb tota desimboltura i naturalitat. Quan desconeixia una paraula, la preguntava. De vegades improvisava solucions aproximatives, divertides, però coherents amb la fonètica d'aquella altra llengua. Sempre es va fer entendre.
Una tarda de principis de març els pares seien al sofà llegint el diari, capficats i silenciosos. Miraven de treure l'entrellat de la decisió dels vint-i-quatre magistrats de la sala de contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: admetre excepcions a la immersió lingüística a l'escola, de tal manera que totes les famílies que ho demanessin podrien ser escolaritzades en castellà com a llengua vehicular. La nena pintava estirada a terra, semblava aliena als comentaris i preocupacions dels seus pares. Tot d'una, però, va preguntar què passava. Els pares li van explicar com van poder aquell desgavell absurd, aquell precedent explosiu, provocat per la denúncia manipulada i manipuladora de tres famílies que, elles soletes, havien fet trontollar la llengua i la política lingüística d'un país. Precisament el que no se li acudiria fer a cap pare d'un país normal.
