Retallar és imprescindible per complir les exigències de la Unió Europea, però només l'ajust no és suficient per reactivar la malmesa economia espanyola. El Govern ha optat per reduir les partides inversores davant la dificultat d'emprendre altre tipus d'estalvi en el temps rècord fixat per les autoritats comunitàries. Però la inversió no admet un ajust sine die. Cal abordar sense més demora les reformes que poden retornar a l'economia espanyola el múscul necessari per remuntar la difícil situació en què es troba, assetjada pel deute i amb un sistema financer que es resisteix a sanejar els seus comptes.
Els mercats internacionals, lluny d'aplaudir el sacrifici que suposen per als espanyols els comptes més austers de la democràcia, s'han afanyat a emetre nous senyals desfavorables donant a entendre que el remei pot arribar a ser en alguns casos pitjor que la malaltia. Hi ha més d'un motiu per creure que al pacient se l'està sotmetent a una dieta extremada que li impedirà emprendre el creixement i fer front al deute d'una manera menys dolorosa. Hi ha pendent la reforma administrativa que posi fi al malbaratament i a les duplicitats (per què coexisteixen autonomnies i diputacions?), i sobretot la reforma del sistema financer, la més urgent de totes, ja que es troba al cor del problema. Perquè el crèdit bancari flueixi amb normalitat els bancs han de començar per assumir d'una vegada les seves pèrdues reals i deixar de dedicar-se al maquillatge comptable. I no seria sobrer demanar responsabilitats a les autoritats bancàries públiques i privades que han permès arribar a aquesta situació, quan fins fa poc feien ostentació davant Europa de la seva capacitat previsora. El pacient ha entrat al quiròfan a corre-cuita per ser operat d'urgència, això és una cosa que no se li pot negar a aquest Govern, però tampoc es pot dir que el tractament que està rebent sigui l'adequat, segons coincideixen a alertar els experts, les autoritats monetàries ?europees i els exigents mercats. En aquest moment històric i dramàtic ens queda poc temps per actuat, i el més angoixant és que no sabem quant. Convé ?afanyar-se.
