Us convido a visitar Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols. Des de la seva talaia -diu una placa- Ferran Agulló inventà el nom de Costa Brava tot contemplant el paisatge que s'estenia fins a Tossa. Des de fa molts anys, hi ha una màcula blanca com el pus que esquitxa la bondat d'aquell patrimoni natural esplèndid: Cala Salions.
És molt possible que, en el seu moment, algun espavilat hi fes quatre calerons que, vistos des d'avui, ens sonen a xavalla. I vista des de dins, sona a ?suburbi dens i precàriament construït. És herència d'un model que venia el que calgués a canvi de guanys immediats i que ara ens mostra, tímidament val a dir-ho, l'impacte brutal que tindria el port esportiu a Tossa, l'hotel d'Es Trenc a Mallorca o l'Eurovegas al delta del Llobregat. Un model propi de països governats per règims dictatorials o per la Màfia i que ara se'ns vol tornar a encolomar a Espanya i a Catalunya.
Si algú té dubtes, que passegi per la costa des de Peníscola cap a Cartagena: els governs autonòmics del PP, amb l'empara de la llei del sol de Rodrigo Rato, tot ho han deixat construir i explotar. El resultat és una costa de ciment i totxo, empobrida i lletja. Per fugir-ne corrents. L'Estat de Nevada és dels primers en índex de delinqüència i atur, i dels darrers en cohesió social i creació de riquesa dels Estats Units.
La creació de llocs de treball i la invocació a inversions foranes són simples esquers per a ments flonges sustentats en propaganda i no en informació. Treball precari i sense qualificar a canvi de destruir la riquesa natural i l'equilibri social del país, aquesta és la proposta. Necessitem empresaris que creïn riquesa, no especuladors. Classes dirigents amb projecte, no personal capaç de vendre's el país per un plat de llenties.
