la victòria de François Hollande és un signe d'esperança, però només això i és molt aviat per cantar victòria i saber de qui. El problema d'Europa no és que pateixi una dreta que té tot el dret del món a ser i a ser tan burra com li vingui de gust, sinó la inexistència d'una alternativa socialdemòcrata articulada d'àmbit europeu, única forma d'arribar a ser alguna cosa. L'eix ?Merkel-Sarkozy-Rajoy ha intentat fer-se portaveu dels ?interessos? dels aprofitats del pati d'aquest col·legi (electoral): ja que ells s'han menjat tots els caramels, legitimem el robatori de llaminadures? als pàrvuls, beneits i ulleretes.
Per això surt Cospedal i diu que no pensarem que els emigrants que no paguen impostos tenen els mateixos drets que els espanyols. Doncs no, senyora: només exigim que tinguin assistència sanitària i un got de llet i una magdalena per als nens que arribin a l'escola. Ens sortirà més barat que la F-1. Molt més que perdonar els deutes fiscals i la Seguretat Social dels clubs de futbol. Si els qui estan al comandament no fan el que han de fer, ho faran altres d'alguna manera: això ja estava caient l'octubre de l'any passat -moment en què la Monarquia va començar a suspendre en els sondejos del CIS-, no vull pensar com estarà ara, quan el PP es desinfla sense que el PSOE arribi a aixecar cap.
La reacció de Sarkozy a la seva derrota provisional ha estat embolicar-se en la bandera republicana com la Marianne. Per a aquest paper m'estimo més Carla Bruni: amb tota la nua i adolescent elasticitat dels seus membres. Segur. L'amor a la pàtria és com el valor: se'ns suposa a tots els qui tenim la mateixa cartilla o passaport, no sigui que ens passi com a cert tenista que espanyoleja ?molt? però té el domicili fiscal a Euskadi, fet que no li impedeix ser del Reial Madrid. Com deia Woody Allen del cor, cal veure com d'elàstica és aquesta víscera, encara que pot ser que parlés d'una altra. I és clar que hi ha diners: els que no s'exigeixen als delinqüents que amb tanta irresponsabilitat indulten.
