Aproximar el nom de Guardiola al de Mònica Terribas, caiguda al capdavant de TV3, suposa a primera vista una operació arbitrària. Respecto sobre manera els qui pensen que el futbol és el principi i final de totes les coses. De fet, intento sempre adaptar-me a aquest gremi. No obstant això, reivindico un racó per constatar que la substitució d'una periodista fenomenal pot sortir-nos més cara que la dimissió d'un entrenador més.

Guardiola se'n va per la por que té, Terribas se'n va per la por que li tenen. Vaig saber que CiU la deposaria en llegir La màscara del rei Artur, l'encertat perfil psicològic de l'acomplexat Artur Mas, a càrrec de Pilar Rahola. Escrit en la senda del retrat elaborat per Yasmina Reza sobre un Sarkozy en campanya electoral, mostrava l'animadversió de l'avui president cap a TV3.

El descontentament de Mas no era ideològic -un cim massa escarpat per als polítics actuals-, sinó humorístic. El posava frenètic la caricatura del programa satíric Polònia, l'obsessió amb la seva mandíbula i la seva altivesa. Costa convèncer els governants que som el que semblem. El president s'ha desposseït finalment de la màscara i Terribas se'n va, encara que no tingui la culpa que Mas es pregunti contínuament "per què prefereixen Jordi Pujol, si sóc molt més guapo que ell".

A Guardiola pot substituir-lo fins i tot Tito Vilanova, però no abunden els professionals a l'altura de la directora del llegendari La nit al dia. Els forenses de la seva destitució l'associen a la ingesta d'una entrevista amb Mas al ritme penetrant que li va guanyar la credibilitat. La periodista em va explicar la seva primera conversa televisada amb el líder de CiU. La trobada va transcórrer segons els cànons de la insubornable interrogadora. Els lacais del polític van protestar després de l'emissió, però Mas els va desautoritzar i va trucar a la Terribas per negar qualsevol vincle amb un gest tan freqüent com innoble.

La disciplina a l'estudi on treballava Terribas defineix la seva autoritat i preparació millor que una saberuda anàlisi mediològic. Conforta els afligits i afligeix els confortables, hi ha poques definicions més exactes del periodisme. Ningú s'atreviria a mentir-li, la qual cosa redueix l'espai per esquivar-la, encara que Jaume Matas ho aconseguia. Un dia vam dinar amb Terribas a la cúpula de la institució econòmica més poderosa d'Espanya, al costat d'un presumpte premi Nobel. Em va comentar: "No et sembla això una farsa?". Benvinguda de nou, mentre plorem per endavant a Ana Pastor i Pepa Bueno.