Al senyor antic Mariano Rajoy, modernitzador d'Espanya, se li nota que ve d'un món que ja no existeix perquè ho delimita temporalment tot. "S'apugen els impostos, temporalment". Només qui creu que les coses són de tota la vida i per a tota la vida subratlla que alguna cosa és temporal. Temporal, subratlla el president. Temporal, refermen els seus portaveus. Fins i tot es nacionalitza Bankia temporalment: un minut abans de la fallida es fiquen els diners que salvin el capitalisme centremessetari i estatdependent i es privatitzarà un segon després del reflotament, si n'hi ha.
Tot és temporal: la vida pot ser millor o pitjor però la mesura el temps que transcorre entre l'obre parèntesi del naixement i el tanca parèntesi de la mort. Els xavals ja saben que tot és temporal. Si tenen feina, no la coneixen d'una altra manera. S'han acabat la feina per a tota la vida i el salari que arriba a fi de mes. Aquí i a Alemanya, el model més potent a les proximitats. Un terç dels alemanys ja no treballava a temps complet i amb contracte durador.
A la seva influència en assumptes polítics l'església l'anomena poder temporal. Temporal, de segles en el seu cas, sense pagar impostos per un metre quadrat de culte ni de cultiu. El campió nacional del poder temporal, Antonio Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal, va comentar que pagar l'IBI aniria "en detriment d'altres accions, com les que desenvolupa Càritas". Vet aquí un impost que millor no apujar ni tan sols temporalment -semblava advertir- però li ha faltat temps al delegat de Càritas a Catalunya per dir que la Conferència Episcopal només posa 5 dels 270 que sumen de pressupost les 68 Càritas d'Espanya. Els llueix molt. Per aquestes circumstàncies que es donen i la política que els respon, l'activitat de Càritas ha pujat molt temporalment, president Rajoy.
