com una mirada pot ser suficient per sacsejar la vida d'algú, fins al punt que la recerca d'aquella persona vista i no vista es converteix en una obsessió, en un objectiu, en una bategada, en la recerca de la felicitat desitjada, en el desig de retrobar-se amb aquella persona desconeguda que amb una simple mirada va obrir el cofre dels desitjos i va fer volar la imaginació. De vegades la vida és tan simple i tan complexa com això, com el creuament d'una mirada, i això mateix és el que li devia passar a la noia que ha repartit cartells per Girona buscant l'home de la seva vida amb el qual va coincidir fugaçment a l'estació d'autobusos de Girona. Una d'aquelles històries de les quals el cinema i la literatura han pres bona nota i han reflectit sovint, i potser per això, s'han instal·lat en el subconscient col·lectiu fent-nos creure que l'oportunitat de la felicitat pot ser una suggerent i fugissera mirada.
Penso en la noia i en la seva trobada ocasional, sense mots, potser amb un somriure intuïtiu i probablement amb la brillantor d'ulls que no amaga l'atracció, però també penso en les mil i una preguntes que ara es deu està fent: Qui era? Com es diu? Què fa? Com és? On viu? Està amb algú?... I cap d'elles no obtindrà resposta a no ser que la sort, els cartells o el Facebook facin possible una nova trobada que els permeti descobrir si el desig va ser mutu o simplement un miratge fruit de la imaginació. No deixa de ser una història atractiva enmig d'un mar d'informació pessimista i decadent, enmig d'un estiu que tot just acaba de començar i ja ens porta tastets d'humanitat com aquest, de simplicitat, d'originalitat, d'il·lusió.
Un argument perfecte per a l'anunci del proper estiu d'aquella cervesa que any rere any ens vol sorprendre amb un nou joc de complicitats i que en aquest cas tindria un final feliç. Desitjo que el trobi, que es trobin i que esbrinin què hi havia darrere d'aquella mirada.
