Cartes

mercè arimany busquets. sant hilari sacalm.

Quan he vist l'espot de la marató de TV3 d'aquest any, hi he vist reflectit el cas del meu fill Jordi, a ell també li quedaven moltes coses per fer, i somnis per complir en aquesta vida. Avui fa un any que una maleïda malaltia se'l va emportar. Només tenia 21 anys.

Des d'aquí vull enviar una forta abraçada a tots els pares que com nosaltres els ha tocat viure aquesta dolorosa experiència. I és que tot i que sabem que hem de tirar endavant no és tan fàcil, perquè a nosaltres també ens han quedat moltes coses que havíem de fer junts.

Jordi, sàpigues que et portem dins del cor i que la vida sense tu no té gaire sentit, i recorda que aquí hi ha molta gent que t'estima i cada dia pensa en tu.

Els teus pares, M. Mercè i Mateu.

Jordi Comas,

un gran personatge

TOMÀS VILÀ. la cellera de ter.

Quant a l'amic que vaig tenir la sort de conèixer, gran amant de l'art, i un gran personatge, també val a dir que no hi ha un gran home sense una gran dona, com és el cas de la seva esposa, Carme Hospital, que porta amb molt encert el negoci de l'hoteleria. En Jordi era el relacions públiques conegut i admirat per a tothom. Plorarem i recordarem el company finat, amb molta tristesa per haver-lo perdut, però amb una immensa alegria per haver-lo conegut.

El meu més sentit condol.

A qui volen ensarronar?

Xavier Serra Besalú. GIRONA.

Venint en cotxe cap a la feina aquest matí, sento a la ràdio:

a) Ningú sap encara on és un "esborrany" policial que permet a El Mundo injuriar el president i les Instituciones del meu país: és un "muntatge"? Ofensiu!

b) La "delegada" estatal a Catalunya gasta diners públics per perseguir dos ajuntaments que van facilitar trens per viatjar a Barcelona, sense cost i ajudant de retruc el Banc dels Aliments: de què va la delegada aquesta?

c) La N-II estatal segueix igual a cinc dies de les eleccions, excepte que Fomento ha portat alguns rètols més: quasi m'ensarronen fa uns dies!

Jo em sento maltractat per Madrid. Sento vergonya: tinc amics molt del PP, i altres de socialistes, i ells tampoc s'ho expliquen.

Aquí no hi ha bàndols, ni seny, ni dignitat: van a la boja, pretenen arreplegar vots d'innocents que se'ls creguin... i tot, per seguir xuclant de la mamella de l'esforç dels d'aquí (inclosos els qui no votin nacionalista, no ho oblidin...). L'unionisme cada cop té menys raons, només un sentiment genèric de "seguir com sempre".

Si al final es farà independentista la Camacho i tot!

Comença

una nova etapa

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Al llarg d'aquestes setmanes, des que la manifestació de l'11-S va obrir el bagul de Pandora, molts hem tingut l'ocasió de manifestar les nostres preferències sigui cap a la independència, l'estat propi (¿), el federalisme, seguir igual que ara, etcÉ

A part de les idees amb què els partits polítics ens han inundat, els ciutadans també hem pogut dir la nostra, discrepant en part o donant noves visions d'un mateix tema. L'opinió més generalitzada és que tot aquest enrenou s'ha muntat sobre una base d'utopies, declaracions inadequades i somnis que no tenen res a veure amb la realitat.

Una de les declaracions que no em semblen gaire acurades són les del Sr. Mas sobre la "construcció de les estructures d'estat". Què son per a aquest senyor les dites estructures? Seguir martiritzant els ciutadans amb les retallades? Buscar problemes amb la resta d'Espanya? Seguir inflant les nòmines dels que xuclen del poder? Gastar en ambaixades i vegueries o multiplicar les conselleries?

Crec que l'error del govern Pujol, en el seu moment, va ser oblidar que és la gent qui fa els països, no les lleis que un partit determinat, per unes discutibles decisions, pot prendre en determinats moments. Un d'aquests errors va ser pensar que, per decret, el pensament catalanista s'imposaria en el dia a dia de la societat.

Perquè Catalunya gaudeixi d'una base sòlida sobre la qual començar a construir el futur, s'ha de dotar dels elements necessaris al servei de la societat catalana i aquests elements només es troben en una bona educació i una acurada planificació de les necessitats del país. Es a dir, els governants han d'admetre, i per tant actuar conseqüentment, que ens sobren improductius "endollats" i ens manquen persones de carrera, útils a la societat i al país.

Més sospites

juaquín durall. porqueres.

Es nota una tendència d'imprudència del "president" Mas a no acatar la llei ni les normes. Primer parlant d'un referèndum, que sobretot ell agita i incita (inconstitucional). Segon, encoratjant separatismes de manera unilateral i sense comptar amb l'aprovació de la resta de països socis del territori nacional (inconstitucional). Tercer, incitant enfrontaments, desunions, provocacions, inestabilitats polítiques i socials, a crit d'altaveu, quan no hi ha cap necessitat, que no sigui la seva personal d'exaltat al·lucinat (delicte o ximpleria?). Quart, responent, els seus avantpassats, per irregularitats financeres, com sembla que ell mateix Mas ha reconegut (genètica).

Les esmentades tendències predisposen a pensar si també el "president" haurà eludit la llei, corrompent-se i obrint comptes a l'estranger. Però, no afirmo res, són sospites...

I el mateix de l'altre "president" que ens va governar, que, a sobre de banquer qüestionat, va quedar esquitxat igualment el seu partit en el muntatge del Palau de la Música del Millet, "ad calendes graecas judicem": (de judici pendent per a un futur llunyà, si no em falla el llatí Mas que totes les sospites).

Falses promeses

CATI BABOT ARTIGAS. BANYOLES.

No em refereixo a les promeses que fan els polítics. Puc assegurar que, finalment, no me'n crec a cap, ja que estic fermament convençuda que són tots una colla de mentiders compulsius, com ens mostren sense límit i vergonya en cada campanya electoral. Dit això, voldria parlar sobre un tema que he viscut com a mare de joves que han quedat a l'atur per la crisi. Després d'haver trobat una feina més o menys estable en acabar els estudis, els colpeja com a tothom aquesta crisi inacabable, que ha fet que es trobessin a l'atur d'un dia per l'altre. I és aquí on surten els aprofitats d'aquest jovent amb ganes de treballar i que no volen figurar a la llarga llista d'aturats. Els prometen contractes al cap d'un temps de prova, sense assegurar i pagant un sou miserable per la seva feina i quan arriba el dia de regularitzar la seva situació, els diuen que no és possible, amb tota mena d'excuses. D'altres, els demanen que avancin primer un import determinat per formar part de l'empresa i que ja recuperaran amb el temps si tot va bé. Quan els diuen que no poden perquè tenen hipoteca i que el que volen es treballar per pagar-la, s'ha acabat el tracte. No entrem en les xifres escandaloses actuals de joves obligats a emigrar a altres països per trobar la tan desitjada feina.

Crec que queda clar el futur fosc que espera a aquesta joventut, que malgrat totes les adversitats i mostrant un gran coratge i determinació, intenta tirar endavant en una societat que no dubta a enganyar-los amb promeses falses i que sovint oblida que els necessita per subsistir.

Abans del dia després

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

Ja m'estic configurant el ?panorama del dia després, és a dir, el dia 26 de novembre, si és que al pas que anem podem aguantar el poc que queda. Es mastega la tragèdia com a conseqüència de la guerra bruta i deshonrosa. Una vergonyo?sa comèdia digna dels millors guions de cinema negre. La immoralitat antidemocràtica dels amos polítics de l'Espanya mediàtica sumada a la covardia dels dos grans partits ibèrics, només té una mesura com a resposta: o Catalunya obté una majoria de partit absoluta inapel·lable o el particular viacrucis català pel que fa a l'Estat espanyol no ha fet res més que començar. La seva venjança fruit del nostre fracàs serà la més humiliant possible i el nostre petit país tornarà al lloc d'on venim i que ells volen novament situar: una província espanyola esclava i submisa.

Que no em vinguin amb plors els que tenen l'oportunitat que el seu vot tingui més d'estratègic que de convicció partidista i ara no el prestin per al seu país. Empitjorar sempre ho podem fer, per millorar ara en tenim una molt bona oportunitat. Ja serem a temps de votar ideologies si diumenge ens en sortim.

Ni Madrid

ni Brussel·les

M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.

Les aspiracions d'independència catalanes no depenen ni de Madrid ni de Brussel·les. El futur és a les nostres mans. Cap constitució ni cap govern democràtic podrà aturar la voluntat del poble català.

El gener del 1991, Nilan Kucan, president d'Eslovènia, va anunciar solemnement que proclamaria la independència al cap de sis mesos. I així ho va fer el 26 de juny. Mesos abans havia guanyat un referèndum i Kucan aplicà la voluntat popular. Alemanya reconegué la nova república al cap de sis mesos, el 19 de desembre.

En podem treure alguna lliçó del cas eslovè? Crec que està ben clar! Si un poble vol, es proclama sobirà. Només ell pot decidir-ho. Les potències ocupants i la resta d' estats han d'acceptar democràticament la voluntat majoritària. Mirem el cas de Montenegro, encara més a prop en el temps (2006).

Catalunya ja era una nació estat el segle XII, però un accident dinàstic el segle XV, en unir-se a la corona de Castella, explica per què ara no és un país sobirà. Però això ho podem esmenar aquest diumenge.

L'Onze de Setembre vam ser un clam per la independència.

El 25 de novembre hem de traslladar aquest clam al Parlament de Catalunya. Amb la mateixa il·lusió amb què vam sortir de casa amb l'estelada per anar a la mani, hem de sortir diumenge per anar a votar una opció independentista.

Diumenge podrem manifestar que "som el que som i que la por mai no ens farà recular un pas" -Lluís Llach-.

Catalunya no serà feliç ni respectada fins que no es pugui separar d'Espanya. I només ens té a nosaltres per fer-ho possibleÉ aquest diumenge.

Que tinguem sort!