Wert ha tornat a obrir la caixa dels trons. PP i CiU s'autoalimenten: no és parla d'economia, ni d'atur, ni de retallades, ni de l'escàndol Díaz Ferrán, ni de la laminació de l'educació pública subjacent a la llei Wert. La immersió lingüística és capital a l'ensenyament català. Té el suport de 107 dels 135 diputats del nou Parlament català. Impulsada fa més de dues dècades per l'esquerra catalanista, tenia finalitats més integradores que purament educatives. Es prioritzava el que s'anomena "cohesió social". La majoria dels experts coincideixen a qualificar-la de model d'èxit. Ho ignoro. No sóc lingüista, però sí observador. I veig que els primers que desconfien de la immersió en català són els presidents de la Generalitat, o sigui els màxims responsables de la seva aplicació. José Montilla va matricular dos dels seus fills al Col·legi Alemany de Barcelona. I Artur Mas va portar els seus al Liceu francès. Són escoles privades amb un sistema multilingüístic. Oriol Junqueras (ERC) també ha dit durant la campanya que matricularà el seu fill acabat de néixer al Liceu italià. Si és un model d'èxit, per què ?allu?nyen els seus fills de la immersió en català? L'exemple de Messi i Iniesta, escolaritzats de petits a Catalunya, tampoc és encoratjador.
