vivim o ens obliguen a viure en un món ple de sorpreses desagradables, que configuren la impressió que ens engabien dins una estructura que posseeix una perversitat tan enrevessada, si em deixeu dir-ho, que podria qualificar-se, sense embuts, d'extrema. Hi ha molts exemples a la vida quotidiana que il·lustren a bastament l'adjectiu de pervers amb el qual es poden tenyir les cordes per mitjà de les quals estem lligats a l'esdevenidor social, amb o sense el nostre consentiment. En aquests moments, fins i tot la història mundial es cuina amb una elevada dosi de perversitat, ben adobada amb la salsa de la més increïble hipocresia. No parlem del que passa a casa, ja que és obvi el grau de perversió del discurs i els fets polítics i socials del moment.
Seria una gran gosadia pretendre discutir àmbits que no són els meus, així que analitzaré aquí només el microcosmos dins el qual he esmerçat pràcticament tota la meva vida: l'entorn universitari. Hi ha, en aquest univers en petit que forma l'acadèmia, diversos senyals que posen en evidència la perversitat que després hom pot trobar en el món de la societat humana, més vast i complex, però que l'estructura universitària modela amb gran precisió.
En el món universitari d'exemples de perversió n'hi ha de palesos i també de molt subtils i recargolats. Mireu en tot cas la següent història. Us passeu la vida treballant sobre un tema i ensenyant tant allò conegut com les noves troballes, pròpies i alienes, a un estol de gent que amb els anys esdevé una gernació. Hi ha vegades que ho feu bé, d'altres no tant, però el resultat sol ser força acceptable. Amb els anys s'acumulen experiències, contribucions al coneixement universal, treball fet amb elegància i dedicació...
No endevineu pas el què passa? Cada vegada que voleu portar a terme més feina... és necessari demostrar un cop més la vostra vàlua i competir amb un munt d'altres que, com vosaltres, s'adapten sense remei al joc. La partida en la qual a tothom li toca intervenir té regles no escrites, que probablement mai seran evidents, tal com els misteris d'Eleusis. Regles de joc que canvien constantment juntament amb les manipulacions dels que estan interessats a destacar, sense haver fet cap mèrit per fer-ho, excepte el seguir la veta als de més amunt i la pròpia ambició, normalment molt més gran que la seva vàlua real. Regles que es fan paleses o resten dins la més negra obscuritat, a fi de ser emprades per promocionar els que per raons extraacadèmiques s'han de promocionar. Al contrari del vostre currículum, que sempre ha d'estar al dia, exposat a qui el vulgui mirar i ha de brillar molt per sobre el dels altres jugadors, igualment insegurs de la seva sort, tant com vosaltres mateixos, és un dir... Un currículum que enguany, mercès a les immenses possibilitats informàtiques, ha de ser encaixat dins de sistemes de recull de dades que cadascú ha de manipular primàriament. Un vertader contrasentit, atès que qualsevol ignorant entrenat pot trobar la informació en els bancs de dades a l'abast, pot transferir-la sense entrebancs on sigui en el moment que es vulgui. Ens trobem davant la perversió que avui com abans la burocràcia s'alimenta del teu temps sense entrebancs. No és pas cap novetat: ho ha vingut fent així des que la memòria ens diu que la burocràcia intervenia a les nostres vides. Quan és obvi que el temps seria millor dedicar-lo a feines molt més creatives, ateses les circumstàncies tecnològiques.
És més, per reblar el clau: una vegada has entrat la informació a mà en el sistema absurd, llavors, en lloc d'haver-hi un programa que transformi automàticament la informació en quelcom homogeni, segons qualsevol criteri, doncs no: hi ha un estol d'altres operadors manuals que agafa la informació que tu has donat a la màquina i la transforma per posar-la de forma integrada a la mateixa màquina, però en un altre lloc i amb propòsits diferents als primers. Tot això per permetre una avaluació, diuen, automàtica de la teva vàlua. No s'acaba aquí l'assumpte. Després... els àrbitres anònims d'aquest esport fantasmagòric i pseudocientífic, escollits entre els que se suposa són els vostres iguals, usualment ho són d'escollits, però per camins suposadament desconeguts per a tothom.
Doncs bé: poden fer i desfer la vostra vida, sense tremolar de la por que descobriu els seus actes més vils. Ho comenteu amb els que se suposa quehan de vetllar per la puresa del sistema i us adoneu que no tenen cap constància de les perversions d'aquest o simulen perversament que no ho saben pas tot això que passa i, com d'altres que tothom coneix que feren ara fa uns anys, et diuen que només segueixen ordres de la superioritat. Possiblement tot sigui atribuïble al fet també ben conegut que és pràcticament impossible adonar-se'n o voler-se'n adonar de les mancances i problemes de qualsevol estructura, si un és implicat fins al coll dins aquesta. Per redreçar-ho s'ha d'estar a fora de l'entramat de regles, admonicions, vicis i malifetes coagulats pel temps.
En arribar a les conclusions a les quals porten aquestes reflexions, llavors teniu la sensació que el vostre esforç i dedicació de tota la vida es dispersa com un fum poc dens. Què us sembla tot això, com a exemple de palesa perversió?
