Quin paperot li ha tocat a ERC a la legislatura catalana que s'ha posat en marxa en aquests dies. La pirueta sobiranista del Sr. Mas l'ha col·locat en el disparador de donar suport a un govern descaradament de dretes i assumir la seva política d'atac continu a l'estat del benestar, el seu ?menyspreu dels serveis públics i la defensa a ultrança del neoliberalisme, inclosa l'exaltació de l'ús de comptes a l'estranger, a canvi de fixar una data per a la consulta trampa amb la qual CiU intentava desactivar els moviments socials de rebuig a les seves polítiques, quan, enfront d'aquesta postura, el que esperarien els seus electors seria possiblement una nova forma de tallar les crisis, portant davant dels tribunals als responsables financers i als corruptes, i actuant en defensa dels aturats, els joves i els pensionistes, que a hores d'avui som gairebé tots els ciutadans.
Les actuacions d'ERC revelaran d'una vegada per totes si el seu programa polític es limita a la defensa a ultrança d'unes senyes d'identitat que es pretenen diferenciadores (no repetiré aquí el concepte que la meva admirada Isabel Coixet té del nacionalisme català per preservar la meva integritat física i evitar un possible linxament moral, encara que he d'advertir que coincideixo amb ella i que defenso enfront de qualsevol nacionalisme el concepte d'espècie) o si de veritat hi ha un model de gestió a favor dels més febles.
De la posició que adopti ERC en la votació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i del sentit de les esmenes i propostes que presenti es deduirà fins a quin punt estem davant d'una alternativa social o enfront d'un bluf que oculta rere les grans paraules de la república i el socialisme la sola proposta d'un referèndum de dubtosa legalitat i menor transcendència.
En lloc de demanar a CiU una data per a la consulta sobiranista, faria millor ERC a buscar els punts de connexió amb IU i fins i tot amb els sectors progressistes que encara queden al PSOE, per plantejar des de la perifèria una reforma constitucional que permeti, a tots els pobles i ciutadans d'aquest país, trobar-se a gust en un sistema que no dupliqui l'estructura del Govern central en les delegacions i subdelegacions, diputacions i altres organismes del passat i sigui conseqüent amb el principi d'un organisme una funció, reduint a tan sols dos o tres els ministeris a Madrid, transferint les competències i responsabilitats de la política diària a les comunitats autònomes i ajuntaments en un nou marc de tall federal que digui a cada cosa pel seu nom i s'estructuri des d'un nou senat que assumeixi competències d'harmonització i control.
L'altra opció, donar suport al Sr. Mas i CiU i permetre les seves polítiques seria una traïció als ideals proclamats i deixaria la seva proposta al nivell de la verborrea demagògica.
