El vodevil de Jaume Torramadé i Minerva Amador ha servit almenys perquè sapiguem com funciona la política. L'alcalde de Salt va reconèixer davant del jutge que en el famós sopar va tocar Minerva a "la mà, l'espatlla i el genoll", sí, però per convèncer-la que es presentés en alguna llista electoral. Torramadé ha sigut injustament acusat de buscar satisfer la libido quan en realitat estava treballant per UDC. I en hores d'esbarjo, detall que l'honora i el fa mereixedor de seure a la dreta de Duran -o a l'esquerra si més a la dreta no hi ha espai- pels segles dels segles.

Es desconeix si la seqüència mà-espatlla-genoll és una forma de parlar o descriu l'ordre dels fets. En cas de ser així estaríem davant d'un avanç en tota regla per aconseguir la penetració de Minerva en una llista electoral, amb cada fita superant l'anterior. Si fos alhora es podria aventurar que Torramadé s'hi aplicava amb tot el que podia i no només amb les mans, ja que únicament n'hi consten dues.

Com tots vostès, jo ignorava que els polítics entressin d'aquesta forma a les llistes electorals. Desconeixia que un bon magreig és la forma habitual de demanar a algú que s'incorpori al projecte comú. Ara penso si el senyor que fa anys i a traïció em va palpar el cul als urinaris públics no devia ser un polític que m'oferia un futur esplendorós com a diputat.

En el cas de Minerva era només per figurar-hi de complement, però convèncer algú per anar primer de llista deu ser més difícil i els tocaments han d'estar a l'alçada. Facin una regla de tres i sabran què cal tocar a algú per ser candidat o candidata a una alcaldia, quan per fer piló ja se li ha de grapejar un genoll. I no els dic res dels tocaments que es devien haver de fer a Joana Ortega, Ramon Espadaler o Josep Maria Pelegrí -per limitar-nos a UDC- perquè acceptessin ser consellers.

Els tocaments en política comencen pel genoll i van tan cap amunt com alt sigui el càrrec a què aspiri l'amo del genoll.