Fa anys vaig sentir que es necessitava mig recurs humà per a una ocupació de tardes i vaig ser incapaç d'imaginar-lo perquè, per petit que sigui un humà, sempre serà humà. I si la clau no és humà, sinó recurs? Cal recórrer a la meitat d'algú? Si una empresa necessita un esquerrà aquest treballarà amb el seu costat esquerre però haurà de portar la resta i no podrà estar pluriempleat del costat dret en una altra empresa. Una persona no pot treballar per compte d'altri a temps parcial de cintura per amunt i ser autònom de cintura per avall al mateix temps. Ni en el porno, que com a indústria càrnia, dissocia les parts del cos.
Creixen els llocs de treball a temps parcial i ho fan amb uns salaris que no donen per guanyar-se la vida ni la meitat. Si un treballador mitjà ja té dificultats per arribar a final de mes, a quina setmana arriba mig treballador? Per poder treballar la gent necessita disposar d'una vida sencera. No pots estar viu per treballar a temps parcial i mort la resta del temps. Viure implica unes despeses de manteniment (menjar, roba, sostre) i, sent mig recurs humà o empleat a temps parcial, no hi arribes.
La gent tendeix a organitzar-se però el model que s'imposa en l'estretor actual gairebé és impossible. Abans, per a temps de necessitat, era possible imaginar que dues parelles amb horaris incompatibles compartissin un habitatge. S'anomenaven "llits calents" els llits que acollien a persones en diferents i continus torns. Però ara haurien de ser quatre parelles i no surt el compte perquè segueix faltant-los a cadascun mitja feina o sobrant-los mitja vida. No sé com organitzarem una societat a temps parcial, potser amb mitja revolució, anar de la mitja feina a la mitja barricada, fins que deixi el llit de casa lliure el que hi dorm 4 hores i porta el nostre vuitè de nen a l'escola.
