L emirat de Qatar patrocina les samarretes del Barça, que és més que un club; i ara li patrocinarà també una ocupació a Iñaki Urdangarin, que potser vingui a ser alguna cosa més que un membre en excedència de la Casa Reial espanyola. Membre de grans proporcions, tot cal dir-ho: ja sigui pels seus molts pams d'estatura, ja per la copiosa quantia de les propietats que a Urdangarin li atribueixen la premsa mesquina i els jutges. A vegades, la mida sí que importa.
Murmuren els republicans de tota la vida i alguns que no ho són sobre les gestions que el rei hagi pogut fer a favor de la contractació del seu gendre com a ajudant de l'entrenador de la selecció d'hand?bol de Qatar; però no hi ha cas. La mateixa Sarsuela ha admès que Joan Carles I va mantenir converses amb el xeic qatarià, si bé aclareix que va ser per afavorir la venda de vaixells de Navantia a l'emirat i no la del seu parent polític.
Cap raó hi ha per a la suspicàcia, naturalment. Són ben conegudes la vella amistat que unia el Cap de l'Estat ?espa?nyol amb el ja mort rei Fahd de l'Aràbia Saudita i les excel·lents relacions que manté amb molts dels caps d'Estat d'aquesta part del món. Al del Marroc, un suposar, el tracta amb l'apel·latiu familiar de cosí; de la mateixa manera que guarda estrets llaços d'afecte amb molts altres turbants coronats de la regió, entre els quals figura, lògicament, l'emir de Qatar.
Les amistats funden negocis, ja se sap. Qatar, emirat feliç que compta amb una xeiquessa de molta presència, és el que actualment dedica més atencions a Espanya; però no l'únic.
Bé és veritat que diversifica les seves inversions fins al punt d'adquirir, per exemple, l'equip del París Saint Germain que s'acaba d'enfrontar al Barcelona, apadrinat també per la Quatar Foundation. D'aquesta manera, el xeic Hamad bin Khalifa Al-Thani es va assegurar que, qualsevol que triomfés a l'eliminatòria de Champions, el guanyador seria l'emir.
Nostàlgics potser de la pèrdua d'Al Andalus, alguns potentats àrabs s'afanyen en la compra d'equips de futbol, substituint els constructors que fins fa poc eren majoria absoluta a la Lliga espanyola. Un altre xeic de Qatar va aconseguir fer-se propietari del Màlaga; i fins i tot es va arribar a anunciar l'adquisició del modest Getafe per un fons d'inversió dels Emirats Àrabs Units.
Sembla lògic que, sobrat com va de petroli i dòlars, Qatar hagi ampliat la seva passió pel patrocini esportiu a l'handbol amb el fitxatge de l'exseleccionador espanyol Valero Rivera, qui s'emportarà com a ajudant a l'antic handbolista i controvertit empresari Iñaki Urdangarin. Els més maliciosos pretenen que al consort de la infanta Cristina se li ha buscat un exili daurat i, sobretot, llunyà, per veure si així la gent deixa de xafardejar sobre les seves aventures financeres. Tampoc n'hi ha per malpensar. El més probable és que l'emir de Qatar vulgui promoure el sa exercici de l'esport com a complement d'altres saludables costums del seu país entre els quals figura, per exemple, la prohibició de beure alcohol.
Ja que no del swing, les autoritats al comandament d'aquests virtuosos països s'estan convertint en sultans del futbol i de l'handbol. Si a més contribueixen a resoldre els seus problemes de liquiditat a un duc aclaparat per les fiances, no es pot demanar més.
