Són moltes les persones que es troben desprotegides, silenciades i impotents davant situacions injustes, però que tindrien fàcil remei. No obstant la inèrcia, la burocràcia i la manca de sensibilitat d'alguns responsables de posar-hi solucions fan que alguns problemes ?s'allar?guin indegudament, alguns emparant-se amb excuses legalistes i d'altres acusant els legisladors, però, uns i altres, sempre deixant a l'estacada als perjudicats. Avui em centraré a comentar els greus problemes que afecten moltes persones treballadores que passen pel calvari d'empreses en concurs.
Treballadors d'una empresa que sol·licita la declaració de concurs -antiga suspensió de pagaments- i d'entrada decideix tancar l'activitat. Aquests treballadors han d'esperar l'admissió a tràmit del concurs i la resolució judicial corresponent. Seguidament s'haurà de tramitar l'expedient de regulació per extingir els contractes laborals i permetre que els treballadors quedin lliures i puguin accedir a les prestacions d'atur o a una altra ocupació. En situacions d'aquestes, pels treballadors, és urgentíssim que es resolgui el seu contracte, ja que mentre això no succeeix, en moltes ocasions, ni cobren de l'empresa ni cobren de l'atur, ni són lliures per buscar o acceptar una altra feina. I a casa seva no entren els diners imprescindibles i necessaris per subvenir les necessitats familiars i pagar les seves càrre?gues, siguin el lloguer, la hipoteca, el crèdit, els subministres d'aigua, llum o gas, etc... I van passant els dies, les setmanes i a vegades els mesos sense que els treballadors tinguin resolt el seu problema essencial i fonamental: el cobrament del salari o les prestacions d'atur. Senzillament, són injustícies evitables.
Des de la burocràcia judicial tenen excuses, certament, però també es preocupen tant de les formalitats que s'obliden de les persones reals i concretes i dels greus problemes que deriven de la lentitud. Des de les esferes on es discuteix i s'aproven les lleis se sol viure al marge de la realitat concreta i problemàtica de les persones que dia a dia lluiten per arribar a fi de mes. Hi ha solucions possibles, però tant els responsables judicials, com els legisladors, haurien de tenir compromís i sensibilitat per facilitar que els problemes no s'eternitzin i s'afrontin amb rapidesa i eficiència. El dolor de la gent i la desesperació de moltes persones, en l'àmbit laboral i en l'àmbit social, hauria de ser motiu suficient per remoure obstacles, modificar comportaments, revisar lleis i humanitzar la seva aplicació i interpretació. Se sol dir que en els tribunals la justícia sol ser una gran absent, perquè la seva funció és aplicar la llei. Però no puc desistir de reiterar que les lleis han d'estar al servei de la justícia, i quan no és així, s'han de canviar i no s'han d'aplicar. Per això calen jutges compromesos amb la justícia i legisladors i parlamentaris arrelats a la vida de la gent i del poble. Això sí que garantirà una societat millor i més justa.
