El Tribunal Constitucional va acordar dimarts passat admetre a tràmit la impugnació presentada pel Govern espanyol contra la resolució adoptada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener, per la qual es declarava que el poble de Catalunya és subjecte de sobirania i per tant té dret a decidir el seu futur institucional. L'admissió a tràmit no pressuposa la decisió final del tribunal, però ja causa un primer efecte: el de suspendre cautelarment la vigència de la resolució impugnada, que en conseqüència es dóna per inexistent; una resolució, d'altra banda, que no té cap més efecte jurídic que una voluntat sotmesa a votació per uns parlamentaris. Aquesta mesura cautelar pot ser d'una gran utilitat per veure quins serien els efectes reals d'una sentència contrària a la resolució. S'hauria de modificar en algun sentit l'acció del govern? S'anul·laria l'efectivitat de lleis, decrets i reglaments que condicionen la vida diària dels catalans? Hauríem de fer coses diferents, o fer-les d'una altra manera? No ho sembla pas. La resolució impugnada és una declaració; per tant, la manifestació d'una convicció i d'una voluntat polítiques que, al seu torn, poden tenir efectes d'una gran transcendència, però no directament sinó a través de l'acció legislativa i administrativa. El govern de l'Estat pot interpretar que la declaració de sobirania és incompatible amb la Constitució espanyola, i pot demanar al Tribunal Constitucional que així ho faci constar, però cap impugnació no canviarà el fet que un nombre determinat de parlamentaris han subscrit un determinat pronunciament. Ni la suspensió cautelar canvia aquest fet, ni ho faria una eventual sentència. Cap de les dues, en conseqüència, no tenen cap efecte d'alteració sobre la dinàmica anomenada del dret a decidir, que fa el seu camí enmig de dificulats d'altra mena. Potser el Govern espanyol tem que en el futur el sobiranisme català construeixi un edifici jurídic basat en aquella declaració i la presenti a les institucions europees i mundials, i per això intenta tallar-ho d'arrel, però, si aquest és el cas, està concedint a Catalunya una capacitat gairebé afalagadora.