El 1964, l'escriptor Gay Talese va publicar el llibre The Bridge, relat periodístic de la construcció del pont Verrazano-Narrows a la badia de Nova York. Gairebé quatre dècades més tard, el 2002, Talese va investigar per a la revista The New Yorker què havia estat dels protagonistes d'aquell llibre, i va descobrir que alguns especialistes havien treballat després aixecant les Torres Bessones.

Talese va parlar amb ells pocs mesos després que les torres caiguessin pels atemptats de l'11-S. Com se sentien davant del desastre? La resposta va ser: dolguts, però no sorpresos. Pensaven que les orgulloses bessones eren vulnerables perquè en la seva construcció va prevaler aconseguir grans espais diàfans, per llogar-los a bon preu. Per això no els va estranyar que un avió hi pogués penetrar com si en lloc de gratacels fossin castells de cartes plens d'aire. Per descomptat, van dir, el mateix aparell hauria causat danys molt menors en algun dels vells gratacels clàssics de la ciutat, amb les seves carcasses exteriors de formigó i totxo. De fet, el 28 juliol del 1945 un bombarder B-52 es va estavellar contra l'Empire State Bulding. Les imatges de l'època mostren un esvoranc a la façana, reparat sense gaire complicacions. Cap amenaça a la solidesa de l'edifici. Els impactes no són comparables, però cal preguntar-se pels danys que aquell B-52 hagués causat a les Torres Bessones. I encara més pels que causaria en altres gratacels construïts més tard amb una solidesa encara menor en les seves façanes de grans cristalls.

Neix tota sola la temptació d'una metàfora que compari els nous gratacels amb l'evanescència del núvol financer que s'ha apoderat de l'economia: un edifici brillant i lluminós però ple d'aire, amb una pell trencadissa, dramàticament fràgil davant dels atacs inesperats; construït en temps de bonança amb la vanitosa convicció que les amenaces s'havien acabat per sempre i el sistema ho tenia tot resolt. Fins que van arribar unes hipoteques mal valorades i la construcció va demostrar la seva naturalesa de castell de cartes. Ni tan sols va caldre l'atac exterior: l'estructura es va enfonsar com si algú encengués un foc en una casa de fusta.

Ara la pregunta que cal formular és si, posats a reconstruir, optarem per edificacions sòlides encara que siguin més lentes i pesades, i ofereixin marges menors al benefici immediat, o tornarem a les torres lleugeres, brillants i rendibles en aparença, però que esclaten a la primera punxada.