Montoro i els seus no s'han adonat que comencen a referir-se a la crisi com un teatre en flames, o com un vaixell sense capità i a punt del naufragi. "Estem sortint de la crisi", diuen una i altra vegada. I la imatge que ens ve al cap és la de milers de persones intentant abandonar sense ordre ni concert un local estret, i amb un aforament superior a la seva capacitat, en el qual algú ha cridat: "Foc!". En això ha esdevingut la crisi, en un espai sense extintor d'incendis on, desapareguda la solidaritat, la por ha provocat una estampida que amenaça de produir més morts que la mateixa catàstrofe.
Els que han aconseguit abandonar el local en flames sense problemes són, és clar, els mateixos que asseguren que ja s'aprecia la llum al final del túnel. Ho diuen mentre se sacsegen la pols i es posen bé el cabell amb una mà mentre cobren un sobresou amb l'altra. No és que hagin aconseguit abandonar la crisi, és que no van arribar a entrar-hi. No saben, en fi, què és anar a l'ambulatori del seu barri i veure'l cada dia més brut, ni el que significa fer cua per a unes anàlisis de sang i d'orina de les quals en depèn el teu estat d'ànim. No saben com es viuen les dificultats d'escolarització del nen o la nena a punt de complir tres anys. No tenen ni idea de la perplexitat de l'estudiant que, a tercer de carrera, ha d'abandonar els seus estudis perquè no pot pagar les noves taxes. Si Bárcenas, tasseta a tasseta, va aconseguir reunir gairebé cinquanta milions d'euros, significa que els diners creixien a Gènova com les males herbes als climes humits. Amb el que se li quedava a l'extresorer del PP a les ungles després d'una jornada de partir i repartir, podríem vostè i jo viure set o vuit vides a tot drap. Es diu aviat, quaranta-set milions d'euros, una quantitat que ni tan sols sabríem pronunciar en pessetes.
De manera que estem sortint de la crisi, almenys segons els qui mai hi van estar. Perquè ho sàpiguen, la crisi és un país inhòspit, dominat per la por. Por d'aixecar-se del llit, por de ficar-se al llit, por d'agafar un refredat, por al telediari, por a la por. De tota aquesta por pública hauria de responsabilitzar-se'n algú. En comptes d'això, han cridat que campi qui pugui.
