Tres van ser els conceptes que Duran i Lleida va transmetre als seus militants divendres a la nit: 1. TV3, amb especial menció al programa Polònia, RAC1, CDC i alguns d'Unió aplanen el camí a ERC; 2. Els republicans no tenen ni idea del que és la responsabilitat de govern; 3. El dret a decidir caurà pel seu propi pes, segons es desprèn després de reptar els seus militants a «trobar-nos d'aquí a quatre anys i veurem en què ha quedat aquest procés de transició nacional». És contradictori aquest discurs amb el que pensa Duran i Lleida? En absolut. Les seves paraules no haurien de sorprendre. En tot cas, la transcendència rau en quatre punts: 1. La vehemència verbal; 2. Malgrat que sovint defensi el dret a decidir per no sortir-se del guió de CiU, creu que serà un fracàs; 3. Els polítics s'expressen d'una manera en públic i una altra a porta tancada; 4. Escoltar totes aquestes opinions en la pròpia veu de Duran.
Podríem afegir que Duran arenga la seva militància un dia després que ell i Artur Mas haguessin acordat per telèfon acabar amb el «serial» de declaracions que «no beneficien ningú». Tot i que una part de la societat catalana comparteix el que Duran va manifestar als seus militants, no hi ha dubte que evidencia, una vegada més, la distància que existeix entre CDC i UDC sobretot en el procés de transició nacional. Estan en camps diferents per molt que ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, tractés de treure ferro al discurs de Duran -«si el gran problema fossin les relacions entre CDC i UDC ja signaria ara mateix», va manifestar el conseller de Presidència- o que Pere Macias (CDC) i Josep Sánchez Llibre (UDC) neguessin ahir en el Congrés dels Diputats que no hi hagi tensió entre els dos partits. Les esquerdes són ben visibles.
