Deia el murri de l'Stendhal, que les il·lusions són les espurnes de llibertat que emplenen les vides anònimes de grandesa. Ell tenia com a màxima il·lusió comprar una Harley Davidson. No una Harley qualsevol, no vagin a pensar. No, la Harley Davidson Panhead clàssica del 1950, de 1.200 centímetres cúbics, la moto dels seus somnis i de les pel·lícules de l'Elvis, el millor cantant del món mundial segons ell. Mentre altres feien hipoteques a 30 anys com a condemnes penals, ell va recórrer les carreteres de les Espanyes amb la Harley, buscant revolts i llocs impossibles, de Portbou a Tarifa, de Finisterre al cap de Gata.

Quan va conèixer la Norma Marilyn se li van trastocar els plans. Es va perdre en les sinuositats tropicals de la colombiana com abans s'havia perdut en les carreteres que duen al circuit de Jerez: i va fer una vida que tots esperaven. Dos nens, una feina. A ella li tirava la costa caribenya i van acabar emigrant. Ara té dos locals de spanish tapas per a nord-americans amb pell de gamba recremada pel sol on barregen el jabugo amb el mojito. Es va vendre la moto i es va quedar, segurament, sense ànima. Durant un temps va enyorar aquella màquina formidable. Després la va somiar. I amb els anys, resulta que un dels seus fills és un pilot jove i prometedor de Colòmbia. Ara es troba amb pau amb un mateix. Hi ha gent que té il·lusions i les oblida, les arracona al calaix dels mals endreços, però en el seu cas la moto ha tornat en mans d'un altre, i ell servirà de conseller, d'amic, de confident de qui trepitja la carretera i aconsegueix cada dia millors marques i noves fites.

Ahir em comentava un botiguer que si pogués canviaria la seva vida per una altra. Imagina un botiguer del Canadà, on es passa fred. I voldria intercanviar els papers. Com que sap que aquest tipus d'intercanvis no són reals, somia una il·lusió: algun dia tindrà negocis a Noruega i podrà marxar lluny del nostre estiu i fer-se un estiu a mida. Perquè no ho diguin a ningú, però no tothom aquí disfruta de l'estiu. Molts treballen a l'estiu, o simplement, els horroritzen les temperatures tan altes i la calorada que ens cau al damunt. Per a aquesta minoria hi ha les esperances de canvi. Que com deia l'Stendhal, són el motor de la vida per aconseguir grans fites.