A la península Balcànica del segle XXI coexisteien i es confronten tres grans religions: el cristianisme ortodox, el cristianisme catòlic i l'islam. El primer era majoritari a Sèrbia, el segon a Eslovènia, Croàcia i el tercer a Bòsnia, Kosovo i Montenegro.

L'existència geogràfica i històrica dels Balcans és evident. Des de l'època romana-bizantina a la de l'Imperi Otomà, també amb capital a Constantinoble, van dominar part de l'antiga península Balcànica i imposar la religió musumana davant les altres religions cristianes.

Per informar-nos del retorn dels nacionalismes identitaris i de les religions fonamentalistes a certs països europeus, ens hem centrat a l'antiga Iugoslàvia, hem llegit Els Balcans d'Igor Begdanovic, professor del Centre d'Estudis Internacionals i Interculturals de la U. A. de Barcelona. Davant de l'actual crisi de l'Estat espanyol de les autonomies ens pot ser molt instructiu reflexionar sobre la descomposició de la Federació de Repúbliques socialistes de Iugoslàvia. Esperem que la brutal guerra civil i neteges ètniques entre els diferents pobles-nacionalitats dels Balcans, no es reprodueixin a la península Ibèrica, entre castellans hispànics, nous serbis, o els catalans nous croates, bosnians, etc.

I referent al terme Balkans Irs, balcanització: la paraula significa el procés de fragmentació d'unitats grogràfiques polítiques en petites unitats nacionals. Sembla que a l'Estat espanyol les autonomies evolucionen cap a la creació d'uns nous estats-federacions nacionals com va passar a l'antiga URSS, Iugoslàvia, etc. Quan gairebé tot Europa forma part de la UE i té la veritable capital econòmica Brussel·les, i té com a moneda única l'euro, i els exèrcits nacionals estan a l'ordres de l'OTAN, o sigui dels EUA, i el Fons Monetari Internacional.

Per a un vell humanista radical europeista-universalista educat en les idees emancipadores il·lustrades d'Erasme, Voltaire, Kant, Marx, Einstein, Russell que a la fi del segle XX, al nou XXI torni la irracionalitat -obscurantisme- de les pàtries petites i dels fanatismes religiosos de les fronteres i dels canvis etnodemogràficsÉ Després de les brutals guerres -neteges ètniques-, els partits van guanyar les primeres eleccions en totes les noves Repúbliques. Les primeres a aconseguir la independència foren Eslovènia i Croàcia, l'any 1991. Els serbis de S. Milosevic van lluitar, invadir, assassinar-se entre uns i altres com havien fet durant segles reclamant terres, i recordant batalles, victòries, derrotes, i exigint noves venjances. Amb el final de les destruccions bèl·liques, que van culminar amb la campanya aèria de l'OTAN sobre la desaparició de l'antiga República Federal Socialista Iugoslava, es poden fer moltes lectures polítiques, és molt difícil debatre la dels guanyadors de les grans potències capitalistes dirigides per la UE, dirigits per Alemanya i EUA. Amb la destrucció de la Iugoslàvia federal-socialista.

I tornant al nacionalisme en què el transcurs dels anys 60 del segle XIX es va transformar en la força que entorpia l'equilibri estratègic a Europa. El concepte d'Estat-Nació va triomfar i els grans imperis multiètnics van començar el declivi ràpid. En els Balcans, Sèrbia es reservava el rol d'unificadora del poble serbi i alliberadora de la cristiandat eslava. De la Primera Guerra Mundial de 1914-1918 a la Segona 1941-1945, a la península de Iugoslàvia hi havia uns sis estats independents, monarquies constitucionals, que a la fi de la guerra, el cap de la Resistència dels partisans comunistes crearien la República Socialista Iugoslàvia, formada per sis estats, com a capital Belgrad. Amb la mort del general Tito, que aglutinava tots els estats dins la construcció del socialisme cap a la utopia del comunisme universal. La guerra civil fou una conseqüència de la creació dels nous estats nacionals, dels canvis dels traçats han debilitat la influència de l'antiga URSS als Balcans i en els països de l'antic bloc dels països de l'est. El retorn a les economies capitalistes del lliure mercat, tot i la crisi, segueixen avançant arreu del món.

Reflexió final: Llegint en tots els diaris que l'1 de juliol de 2013 Croàcia serà el 28è soci de la UE. Per això hi va haver assassinats entre pobles per ser independents, per estar novament dirigits per Brussel·les, Berlín, Washington, i l'OTAN...