La confiança és una base important en el funcionament de l'economia. Probablement per això tant el Govern espanyol com el català han valorat positivament les dades d'ocupació del mes d'agost: Espanya té 31 aturats menys i Catalunya 1.229 més. El discurs passa per difondre que és el millor agost des de l'any 2000. Que s'hagi estabilitzat l'hemorràgia dels últims sis anys, no garanteix la curació del malalt. Les xifres de l'últim mes encara ofereixen elements de preocupació: 1. El sector serveis, malgrat trobar-nos en plena temporada turística, és el que ha incrementat més la xifra d'aturats; 2. El nombre de cotitzants a la Seguretat Social continua disminuint, cosa que demostra que molts treballadors o deixen de confiar en trobar feina o decideixen marxar a l'exterior; 3. En el cas concret de les comarques gironines, malgrat que en els cinc mesos anteriors s'havia registrat una caiguda de l'atur, el nombre de desocupats només ha baixat en 737 persones respecte a fa un any (un 1,39% menys). Mentrestant, 52.308 persones continuen buscant feina. I, com informàvem dilluns passat, l'atur de llarga durada s'ha disparat a Girona: ja afecta prop de 22.000 persones. També podríem entrar en el detall del tipus de contractes que se signen. Per suposat que millor les dades globals d'enguany que les dels exercicis anteriors, però el triomfalisme exhibit per alguns dirigents polítics és desmesurat i insultant per als milions de persones que busquen feina i no en troben. És més productiu reconèixer el problema i afrontar-lo. La propera tardor, quan s'extingeixin els contractes de la temporada turística, serà un bon termòmetre per mesurar l'estat actual del mercat laboral. Mentrestant, el panorama continua essent ?preocupant. Alguns signes positius, com les exportacions o el mateix turisme, no aconsegueixen impulsar la recuperació de llocs de treball. I, en aquest escenari, cap preguntar-se si les polítiques de retallades, acomiadaments massius i austeritat absoluta són les úniques que poden ajudar-nos a sortir del pou profund en què es troba l'ocupació en el conjunt de l'Estat espanyol. O és que l'única aspiració dels governants és no tocar més fons?