Cartes

Henry Ettinghausen. La Pera.

Consulta! La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría diu que el Govern espanyol ha pres nota de la majoria silenciosa que no va anar a la Via Catalana. Si, com sembla, ella vol fer creure que els que no hi van anar representen majoritàriament el rebuig a la creació d'un estat català, només ha de fer possible una consulta que aclareixi la qüestió.

Al mateix temps, Alfredo Pérez Rubalcaba insisteix que el president Mas ha de reconduir el sentiment dels catalans perquè Catalunya no acabi en "un callejón sin salida". Però molts catalans -sens dubte, la majoria- ja fa temps que s'hi troba. Allò que preconitzava la Via Catalana era, precisament, buscar la sortida a l'etern callejón.

AMPA CEIP Bosc de la Pabordia

Miquel Àngel Moreno Duran. GIRONA.

Un dia després de l'espectacular Via Catalana, el senyor Albert Ba?yot, director general d'ensenyament a Girona, ens torna de nou a la realitat com només un polític pot fer.

No entraré a valorar les seves opinions sobre l'AMPA del Ceip Bosc de la Pabordia, però si jo fos en senyor Bayot, se'm cauria la cara de vergonya després de dir el que va dir en declaracions a TVGirona. La seva obligació és que els nostres fills tinguin una escola en condicions (ni que sigui en barracons) el primer dia de classe, i no carregar contra els pares i mares de l'escola. I més sabent que fa 6 anys que estem fent la seva feina (i si no, que expliqui qui ha pagat algunes instal·lacions, com ara la pista de bàsquet).

Dono per finalitzada aquesta carta, perquè si no, podria escriure alguna cosa de la qual m'hauria de penedir. Pensant-ho millor, una cosa més. Estic fart de polítics i alts càrrecs mediocres que no saben més que repartir somriures.

L'Espanya de "Madriz"

joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà.

Tot això de l'11 de setembre m'ha portat, aquests dies, a mirar les cadenes Intereconomia i altres semblants, i he quedat perplex del munt de ximpleries que arriben a dir, i clar, escalfant el personal d'aquesta forma després passa el que va passar a la Delegació de la Generalitat.

Un de molt savi va dir que Catalunya no havia sigut mai lliure, el que no sap aquest senyor és que era Espanya que no existia, hi havia Catalunya, Castella, Aragó, etc., etc. Que no sap aquest senyor que els espanyols que ell diu no parlen l'espanyol? El que parlen és el castellà...

Els catalans parlem el català, bé, tots no, quasi tots, alguns barcelonins parlen en castellà, "que es más fino", bé, potser ara ja no tant, no està de moda... i també els emigrants que van venir els anys 50-60 molts encara només parlen en castellà, però això és culpa nostra, perquè nosaltres, per poder-nos entendre els parlàvem en castellà, encara que això no és cap problema per conviure junts, al contrari, saber català i castellà és millor que fer com en Rajoy, que només parla en castellà i prou, quin "ridi" que va fotre l'altre dia ell i "la botella"... nosaltres som amb els espanyols el mateix que un matrimoni que no s'entén, on un no vol separar-se per tal de no perdre "la sopa boba", malgrat li fotin banyes sovint... ells tossuts, que no volen que marxem, per què si no, qui treballarà? Eh que sí que és per això? Perquè de fet, no ens poden veure... mireu aquestes cadenes, és apologia del terrorisme el que fan des de Madriz...

Manifest d'una voluntat

JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.

Després d'haver demostrat davant de tot el país, com també la informació passada a tot el món, ens podem felicitar per les maneres d'entendre, a Catalunya, el que és una autèntica democràcia.

La Via Catalana ha fet possible l'opció més coherent i positiva per assolir el que persegueix un poble madur, per assolir amb solvència i civisme, d'enlluernar tothom, donant mostres clares d'una societat il·lusionada a la recerca de poder aconseguir la seva total llibertat.

Els pobles són el mirall de la seva gent, essent un clar exemple de ciutadania, almenys això és el què venim demostrant, i només volem que se'ns escolti.

No som el que la majoria d'Espanyols coneixen com a poble, per escoltar les consignes falsejades dels seus polítics, ni tampoc la veritable història de les nostres arrels mil·lenàries, ja que així, amb aquest desconeixement ens jutgen, i som emmascarats per ideologies tribals, que actuen sembrant pànic i pors.

L'últim exemple d'intolerància s'ha produït a la capital Madrid, el mateix dia de la Diada Nacional de Catalunya i dintre els actes rei?vindicatius del nostre poble. Mai es pot tolerar que uns feixistes descontrolats pel Ministeri d'Interior, ataquin brutalment la seu i delegació de Catalunya a la capital, aquest comportament demostra el desencaixament de Catalunya amb Espanya, ja que segueixen donant-nos injustament un tractament insultant i no respecten el dret d'una voluntat..

L'onze de setembre de 1714

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

En la guerra de Successió de 1714, dos prínceps aspiraven al tron d'Espanya després de la mort de Carles II, sense successió: el príncep Felip de França i el príncep Carles d'Àustria. Europa estava en peu de guerra.

Catalunya era un regne independent, relacionat amb Espanya des del casament de Ferran i Isabel, el 1469. Els catalans havíem de ser astuts, i buscar l'amistat amb el príncep vencedor. No plantar cara al Borbó, especialment després que el príncep Carles marxà al seu país a ocupar la corona d'Àustria. Els catalans no pensaren en l'esdevenidor de Catalunya i continuaren fent-se els herois, en lloc de ser uns bons diplomàtics i pactar amb l'avi borbó Lluís XIV de París.

El rei Felip V, davant la dura resistència dels barcelonins, castigà Catalunya reduint-la a una província espanyola. Catalunya, doncs, el 1714 va perdre l'herència rebuda de Gifre el Pilós, la independència i la bona relació fins llavors amb Espanya des de Ferran i Isabel, els Reis Catòlics.

El 2013, després de tres-cents anys, Catalunya, que mai no ha perdut la seva personalitat, ha declarat en una llarga via humana que no vol ser més una província espanyola. Que Espanya ens ha de retornar els drets polítics usurpats per Felip V. La història està per damunt de la Constitució espanyola i dels dictats del Tribunal Constitucional que ho impedeixen.

Catalunya desitja governar-se amb lleis pròpies. Tenim una llengua heretada directament del llatí. Tenim una història. Volem administrar els nostre patrimoni econòmic. No anar a remolc de Madrid. Catalunya vol pau, convivència i amistat. Vol fer un conveni amb Espanya. Li demanem la seva comprensió i col·laboració política. L'alternativa és clara: O Espanya col·labora o anem camí de la independència.