La revolta de mestres i pares a les Illes ha entrat a la segona setmana amb la meitat dels docents d'Educació infantil, primària i secundària resistint en vaga. Tot un repte deixar de cobrar amb l'aigua que baixa. Però no hi ha més remei que la vaga indefinida per aturar l'encaparrament malaltís d'un PP obsedit a destruir la pròpia llengua i cultura, caigui qui caigui, amb l'únic objectiu de sotmetre les Illes als peus de la fanàtica casta extractiva madrilenya. No són testimonials els pares que s'han solidaritzat amb la protesta -m'ho explica un afectat, el cantant Cris Juanico- i han d'enginyar noves formes d'organització comunal per conciliar la vida laboral, la familiar i la militància activa per salvar la dignitat i l'escola. El complex mediàtic, polític i funcionarial madrileny cada vegada s'acosta més a una dictadura disfressada amb urnes. Franco també guanyava les eleccions per majoria absoluta. No es pot dir democràcia a un govern que legisla contra el poble i no es digna ni a dialogar amb la majoria social revoltada, com informa el Diario de Mallorca. L'única esperança: a més insensatesa imposada, més resposta popular. Més forta serà la caiguda.
