Aquesta història que si ens faran fora de la Unió Europea i tot això, escolteu, em fa riure, més que res perquè qui ho diu no en té ni idea del que podria passar. Com que no ha passat mai abans, no hi ha res previst per a un cas com el nostre. Aquesta és la pura realitat. Tota la resta és bufar núvols unionistes o fer volar coloms nacionalistes espanyols. Per tant, i quan arribi el moment, ja es veurà què farà la UE; però sempre tenint ben present que Catalunya és un país que treballa, que paga i que exporta molt a la UE i que per dins del nostre territori han de transitar moltes de les fruites i verdures que consumeix Europa, entre moltes altres mercaderies, a més de bona part de les importacions de l'Estat espanyol. M'explico? Per tant, la Unió Europea tindria alguna mena d'interès a deixar-nos-hi fora? Però, no estaríem molt millor fora (ara que la Merkel ens collarà durant 4 anys més de retallades) que no pas a dins d'aquest club d'estats, uns rescatadors i altres rescatats per no haver de fer fallida? És més, no faríem una fortuna funcionant com a port franc de la Xina a Europa? El canvi sempre aporta noves i grans oportunitats d'expansió i de negoci.
Dit això, i sense que el tema següent hi guardi cap relació, si els sembla, parlarem de la justícia argentina. Començarem obrin cometes baixes: "La justícia argentina ha emès una ordre de detenció internacional contra quatre membres dels cossos se seguretat espanyols presumptament implicats en casos de repressió i tortures durant la dictadura franquista". Ras i curt: després de 38 anys (38) des de la mort al llit del dictador (Franco), a Espanya encara hi ha torturadors franquistes que no han estat jutjats pels seus crims. I, encara que sembli mentida, l'Estat espanyol no ha estat expulsat de la UE per mantenir aquests crims en la impunitat. Oi que en un club d'estats tan democràtics i civilitzats (França, Regne Unit, etc.) sembla del tot incomprensible?
Si volen, repassarem alguns noms i cognoms. Tenim a un tal J. A. González Pacheco, conegut per "Billy El Niño", denunciat per tortures salvatges i que es va beneficiar de la Llei d'Amnistia del 1977. Però n'hi ha tres més: Jesús Muñecas Aguilar, que va participar en el 23-F; Celso Galván Abascal (Brigada Político Social), i José Ignacio Giralte González, un altre torturador de la Político Social. Personalment, no sé a vostès, però a mi em fa fàstic compartir passaport i per tant nacionalitat amb torturadors franquistes com ara aquests. Uns torturadors que es van beneficiar de les condicions surrealistes de la transició imposades pels mateixos militars franquistes. Al capdavall, i parlant clar, què va ser la Llei d'Amnistia del 1977, a qui va beneficiar, a les víctimes o als botxins?
En aquest sentit, però, potser caldria entendre les darreres declaracions del sogre del ministre de Justícia, el senyor Gallardón. Però abans hauríem d'aclarir que el ministre Gallardón està casat amb la filla d'un ministre de Franco, el senyor José Utrera Molina. I que aquest franquista va declarar recentment que "La Legión fa guàrdia, em va dir Franco". Sí, i ningú ha dit que Espanya hauria de sortir de la UE per això, ja ho sé. Però imaginem-nos que a Alemanya el ministre de Justícia està casat amb una filla d'un ministre de Hitler i que a més el sogre diu impunement que "La Waffen-SS fa guàrdia, em va dir Hitler", i que a sobre no passa res! S'ho imaginen això?
Però, en volen més? Som-hi, doncs: "La ultradreta recluta "patriotes" per a defensar la unitat d'Espanya". "Després de l'atac feixista a Blanquerna inicien una campanya per reclutar un exèrcit de "patriotes" per a defensar Espanya de l'independentisme". En efecte, els feixistes espanyols s'estan organitzant i no serà pas per a fer una marató en benefici dels malalts d'Alzheimer. Ara bé, el que em resulta totalment, i des d'un punt de vista democràtic, incomprensible, és el paper de la Justícia espanyola en aquest afer. O sigui, per una banda tenim l'atac feixista a la Blanquerna a Madrid que els surt per (molta atenció democràtica ara si us plau) només 300 euros! Ho han llegit bé, en efecte, només amb una multa de 300 euros! Una pena dictada per un jutge espanyol. Ara bé, el problema de credibilitat democràtica es presenta quan un altre jutge condemna a 6 mesos de presó un ciutadà per parlar en català a la Guàrdia Civil. Però això què és? O sigui, atacar un acte institucional a Madrid amb diputats catalans, tirant a terra la senyera, insultant Catalunya, agredint persones i llençant gasos lacrimògens que van afectar criatures, tot això, la justícia espanyola calcula que val 300 euros. En canvi, negar-se a parlar en castellà a la benemèrita institució costa 6 mesos de presó. I que consti que Espanya encara no ha estat expulsada de la UE.
En fi, tot plegat és tan penós que fa fàstic. És a dir, si per continuar dins de la UE haig de compartir nacionalitat amb torturadors i amb feixistes amb impunitat per a fer el que vulguin, i a sobre escoltar amenaces amb la Legión per part d'un antic ministre de Franco que ara és sogre del ministre de Justícia, escoltin, prefereixo no ser-hi.
