Ho torno a llegir aquesta mateixa setmana no importa a on ni sí va ser dimarts o dijous: "Una dona se suïcida quan rep l'anunci del Jutjat de l'immediat desnonament de la seva casa". Ja havia passat quinze anys amb les mans cremades de llexiu fregant escales del veïnat i baixava cada primer dia del mes que ve al seu banc de la cantonada per dipositar-hi els seus bitllets de suor i de sang per la hipoteca. La Comunitat de l'escala de veïns la va acomiadar i el mes que ve ja no va poder tornar a baixar al banc de la cantonada a pagar els tres últims rebuts que li quedaven. Amb la seva innocent ignorància va córrer cap a l'INEM i s'hi va apuntar per la seva feina de les escales. "La cridarem al més aviat posible", li va dir la del taulell de buscar feina.
Amb el telèfon a la seva vora esperava la trucada tot fullejant el diari per passar el temps buit amb una estranya premonició. L'endemà tres timbrades trucaven des de baix: "Somos del Juzgado, señora Remedios. Traemos una carta urgente para usted". Els va obrir la porta el seu fill de 13 anys i ella va acabar de llegir la notícia: "L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, es reincorpora al consell assessor internacional de Banco Santander. Cobrarà uns 200.ooo euros". La Remedios va estripar el sobre de la carta del Jutjat que li anunciava el desnonament de la seva casa per a finals de mes. Lentament es va vestir de festa major, va obrir de bat a bat les portes del seu balcó atapeït de flors i es va llançar cap a la mort.
