A l'Aràbia Saudita, un país el mateix nom del qual sembla voler indicar que és propietat d'una dinastia, les dones tenen prohibit conduir, així com sona. Recordo haver-ne preguntat la raó, fa anys, durant una visita a Riad, i em van contestar que amb l'abaia, que penja als dos costats de la cara, no veien bé si els venia un vehicle de costat i es produïen molts accidents. L'abaia és la roba negra que al regne han de portar totes les dones fora de casa, que els cobreix del cap als peus i oculta el vestit sota un uniforme mantell de tristesa que es vol democràtic per allò que té d'igualador. Si per distracció es mostren uns flocs del cabell o els braços o cames nus, una policia especial que té com a missió vetllar per la decència i pels bons costums ho recorda amb uns copets administrats a la part pecadora amb una vareta flexible. Quan vaig suggerir si no seria millor deixar que les dones al volant es traguessin l'abaia em van contestar que mostrar els cabells, encara que fos dins d'un vehicle, seria una indecència i una provocació.
Aquests dies les dones saudites preparen una manifestació per reclamar el seu dret a conduir encara que em temo que no els faran gaire cas i els envio des d'aquí el meu suport. Les dones tampoc poden anar en bici, ni tan sols embolicades en l'abaia i aquí la raó segons ells és que el seient podria perjudicar els òrgans de reproducció femenins o fins i tot trencar l'himen i a veure com ho explica una després.
Ja que hi som, explicaré que al mercat de Riad, mentre jo hi era, es van sentir uns tambors cap al migdia que anunciaven l'administració pública de justícia a la plaça principal, podia ser des d'unes fuetades per beure alcohol a l'amputació d'una mà per robar o, fins i tot, una decapitació per adulteri. L'ambaixador que m'acompanyava em va preguntar, sol·lícit i amb una mica de sorna, si desitjava assistir-hi però m'hi vaig negar amb fermesa i com a conseqüència em vaig quedar sense saber què va passar, però recordo que em va impressionar veure un pare que s'apressava cap al lloc del suplici empenyent dos nens petits. Suposo que el mateix passava entre nosaltres amb els actes de fe o amb els francesos i la seva guillotina.
En una altra ocasió vaig protestar a Abu Dhabi a un col·lega de la Unió dels Emirats Àrabs per la pública lapidació d'una adúltera i la resposta va ser que no enteníem el què passava, que no havíem d'imaginar que l'apedregaven com en els bàrbars temps bíblics ja que ara es feia una petita cavitat al terreny, s'hi dipositava la infortunada ficada en un sac i després un camió bolcava sobre ella una càrrega de llambordes... Això, que els semblava modernitat, no m'ho deia un pastor beduí sinó un home educat, que havia passat per la universitat, parlava idiomes i havia viscut en països estrangers. I segur que ho segueixen pensant aquests fanàtics que intenten imposar un estat islàmic a Síria i importen ingènues voluntàries sexuals a canvi de paradís i amb les quals es casen per hores perquè no es digui que allà hi ha prostitució. Pobres drets humans. És indignant que mirem cap a un altre costat perquè la península aràbiga està assentada sobre un mar de petroli.
El cert és que les dones ho han tingut i encara avui ho continuen tenint molt cru. Durant molt temps es va discutir en el Cristianisme si tenien ànima perquè no havien estat fetes amb fang i després bufades per Déu com Adam, que va rebre així la seva ànima, sinó extretes d'una costella d'aquest, i la mateixa Reforma Protestant va argumentar molts anys més tard que eren com menors d'edat que necessitaven la constant protecció de l'home. Com que se'ls va prohibir estudiar, es va complir el veredicte. A l'Alcorà el seu testimoni val la meitat que el d'un home i també hereten menys i l'Església Catòlica els veda l'accés al sacerdoci i la consagració. Altres sobre els quals es va discutir si tenien ànima van ser els indis de les Amèriques i quan teòlegs progressistes van decidir que en tenien, la qual cosa ni estava clara ni interessava el poder econòmic de la colònia, la solució que van trobar va ser importar negres que ni tenien ànima ni interessava buscar-la. Entre nosaltres el vot femení va ser una conquesta de les sufragistes del segle XX ja que en les democràcies censitàries anteriors només votaven els caps de família amb un cert nivell d'ingressos.
Em fa la impressió que l'actual igualtat de gènere respon tant a una convicció moral (per fi) com a haver arribat a la conclusió que una societat que desaprofita la incorporació laboral del 50% dels seus components comet un disbarat econòmic. Clar que una cosa és incorporar la mà d'obra femenina i l'altra, molt diferent, remunerar-la de la mateixa manera o deixar-la manar permetent que arribi als més alts poders de direcció de l'empresa i aquí, en els dos camps, encara queda molt camí per recórrer, com demostra un simple cop d'ull a les presidències de l'IBEX-35. Fa la impressió que la seva incorporació a la política desperta menys suspicàcies com mostra Merkel mentre per l'horitzó treu el cap Hillary Clinton... A aquestes ningú els diu res.
