o descobrim ara el pes de la gastronomia en el turisme i en l'economia locals, a través de la gran promoció que signifiquen les estrelles Michelin, acabades de fer públiques. Sempre polèmiques, però que demostren el pes de la cuina de qualitat a casa nostra. Pensin que només a Catalunya, amb una influència ancestral de la cuina dels veïns del nord, trobem 50 estrelles Michelin de la Guia per a Espanya i Portugal, per 19 del País Basc. Dels vuit restaurants tres estrelles existents, dos són catalans, i un d'ells gironí, quatre bascos, un valencià i un madrileny. La cuina de qualitat mou seguidors i públic, però ha de conviure amb els sabors del territori i la cuina del dia a dia. Per tenir pedrera i conservar l'essència, perquè no cal que tothom imiti Ferran Adrià. A banda d'inimitable, seria arraconar la boníssima cuina tradicional. Per això, per Girona, la plasmació de la Fundació pública ElBulli de Roses no només seria una bona notícia, sinó que podria esdevenir un epicentre important per als grastrònoms a nivell europeu i mundial. Un centre investigador i expositiu, que permetés formar futurs xefs i fes que els clients poguessin gaudir d'aquesta cuina, posicionaria la nostra terra en el gran mapa culinari. Fer del menjar més avantguardista quelcom popular, més que un repte, és una necessitat de mercat. Per això la família Adrià investiga en el terreny de les tapes. A Girona hi ha cuiners i fogons espectaculars, vegin, per posar un exemple, la brillant trajectòria del xef Paco Pérez, que compagina el seu negoci a l'Empordà, dirigeix amb èxit restaurants barcelonins i inaugura projecte gastronòmic a Berlín. Un dels vessants del nou negoci turístic és fer propostes que impactin en un mercat culinari ampli i amb un turisme d'inquietuds culturals, i que valora les experiències gastronòmiques. Això, a diferència d'altres iniciatives dels nostres polítics no és fer volar coloms, és una realitat.
