AGirona, l'Ajuntament ha de pagar durant 100 anys als hereus de Tomàs Mallol un milió de pessetes mensuals per la col·lecció exposada al Museu del Cinema. Al Sr. N. J. Aragó i senyora, 700.000 pessetes mensuals mentre visquin, per la cessió a la ciutat de la Casa Masó. I l'actual batlle, el Sr. Puigdemont, vol comprar la col·lecció d'art de Santos Torroella per quatre milions d'euros, a més de les obres del futur museu Casa Pastors (exjutjats); tot plegat pot costar deu milions d'euros. I els pobres artistes gironins, on exposaran les seves obres?

D'entrada, volem declarar que no som gaire aficionats al teatre. I, per tant, podem dir que encara no hem estat en el renovat Teatre Municipal gironí. I tampoc no hem assistit als famosos espectacles de Temporada Alta a Girona o Salt. I tampoc hem anat a cap dels grans concerts del nou auditori de música de la Devesa. Ni en els clausurats concerts de músiques religioses de la Catedral. Com tampoc hem estat a cap partit a Montilivi de l'equip de futbol de Girona. Ni als de bàsquet a Fontajau. Ni a cap dels concerts de rock per a joves, ni he anat a fer cap àpat als mitificats restaurants de Can Roca o Adrià. És evident que un dels principals motius és el temps. També que els preus són caríssims per a un nat a la postguerra que considera que tot el que passa d'1€ és car. I, per mi, el temps és or. I preferim llegir, pintar, escriure i, sobretot passejar, viatjar, xerrarÉ

Aquestes reflexions vénen inspirades per l'assistència a la fantàstica conferència de Salvador Sunyer titulada: Girona, la ciutat del teatre. El seu amic "Fono", en un encomiàstic articlet, l'anomena un visionari que toca de peus a terra. No sabem què dir d'un altre titular de l'endemà de la seva conferència: "Sunyer explica com convertir Girona en la Silicon Valley de les arts sense costos". El mateix que deia Pia Bosch i la senyora Sais, excap d'àrea municipal de cultura del PSC i nova cap del centre del Bòlit, que amb la ja jubilada exdirectora Sra. Pera, ha servit perquè els principals artistes barcelonins i alguns d'hispànics o internacionals poguessin ser invitats (cobrant) a exposar les seves obres a Girona. I mentre tots plegats parlen de crear la nova Silicon Valley sense costos, a Girona han tancat quasi totes les sales privades d'art, des d'Espais, Presenta, CarlemanyÉ

Amb curiositat, vam anar a sentir el sempre inquiet, culte, simpàtic Salvador Sunyer. Primer el recordarem en la seva joventut de radical-anarquista-llibertari de la seva comuna, pis del carrer Ballesteries per on passàvem cada dia i ens creuàvem amb ell i els seus amics que sovint feien happenings, teatre al carrer, tan transgressors i divertits que havien de venir els municipals per dispersar-los, portar-los a la comissaria. Sunyer, com el Damià Escuder, els germans Camaño, el Palacios i tots amics patrocinats per l'Hereu i el Güell, eren els artistes i creadors més innovadors i contestataris de la cultura alternativa gironina dels anys 70. L'astut batlle Nadal va ser molt hàbil de captar Salvador Sunyer per director del Centre Cultural La Mercè; aquest, acabat de casar amb Dolors Vidal, professora de la UdG, de profundes arrels catòliques i aristocràtiques tot i ser filla d'uns petits botiguers d'ultramarins de Salt, on el pare d'en Sunyer era el batlle del PSC.

L'exanarquista Sunyer, amb la per un servidor batejada com la nova baronessa i mare abadessa Dolors Vidal, restauren i van a viure a un formós casalot entre modernista i rococó, davant de l'església dels Dolors i de l'exconvent de la Mercè, on Sunyer, en companyia del nostre gran amic J. M. Claveguera, van obrir als gironins el nou centre, l'escola de belles arts i les sales municipals.

El superespavilat Sunyer, en la citada conferència, ja ens anunciava que des de Bitò volien crear una fundació per seguir finançant espectacles teatrals i l'han batejar com "La ciutat invisible" que l'exbatlle Nadal presidirà, per ser el nou motor de la cultura gironina. Ressaltar que l'exbatlle Nadal, avui com ahir, continua maniobrant-presentant per tot el món de la societat politicocultural de Girona.

Al cap d'uns dies, també a la portada dels dos diaris locals, llegim: "Puigdemont fitxa Nadal per presidir una taula de Girona pel pacte pel dret a decidir". Per fi Nadal, el principal intel·lectual i polític orgànic de la renovada burgesia exfranquista nacional catòlica gironina, es passa obertament a les files convergents, ja que d'Unió són els seus pares, i de l'Opus Dei. Els fills de la burgesia tornen després d'haver destruït el vell PSUC. Ara estant desintegrant el PSC. Recordin que fa anys que estem denunciant que el nadalisme era la versió gironina del pujolisme. I suggerim que els senyors Sunyer, Nadal, com els Mascarell i Pluma, demanin immediatament el carnet de Convergència.