El ministre Gallardón ens vol treure el dret a avortar. Per això el pròxim dia 1 de febrer desenes de dones i homes es desplaçaran amb tren fins a Madrid per demanar llibertat. Hem de fer tots els esforços, entre tots i totes, per ser a la concentració unitària del proper dissabte contra la Llei de l'Avortament del ministre Alberto Ruiz Gallardón del Partit Popular.
Ara no no és hora de discutir si estem o no a favor de l'avortament, el que ens preocupa és que aquest dret que tenim com a dones se'ns prohibeixi. Un dret, no una obligació. El ministre en la seva obsessió d'imposició ideològica desconeix diversos informes de l'Organització Mundial de la Salut, on s'arriba a la conclusió que restringir l'accés a l'avortament, en lloc de reduir-ne el nombre, l'incrementa, augmentant de la mateixa manera el nombre d'intervencions insegures. Una llei que provoca justament el que vol evitar neix morta.
La modificació sobre la llei de la interrupció voluntària de l'embaràs és un greu retrocés en els drets de les dones, que en deixarà fora de l'avortament legal a moltes i abocarà a viatjar de nou a l'estranger per interrompre l'embaràs legalment -aquelles que tinguin recursos-, o bé obligarà a l'avortament clandestí, que posa en perill la pròpia vida. És tal el rebuig que provoca aquesta llei que al Parlament Europeu la majoria de partits que el conformen van reprovar el projecte de llei perquè atempta contra els drets de la dona i la candidata del Front Nacional, -partit d'extrema dreta-Marine Le Pen ha declarat que ella mai votaria una llei així a França!
Els procediments penals no recauran sobre les dones. Però no tindran tanta sort aquells professionals de la salut que ajudin a practicar un avortament que no estigui tipificat entre les dos úniques exempcions que preveu la reforma de Gallardón.
La Justícia de Gallardón crearà moltes injustícies. Maria, vint-i-tres anys, amb parella estable, embarassada de set setmanes. No podrà fer-se càrrec d'una criatura a causa de la seva precària situació econòmica. No podrà avortar. Laura, violada fa tretze setmanes, no va denunciar per por. Tindrà un fill fruit d'un acte violent i masclista, tot i que ho denunciï ja haurà passat el termini de dotze setmanes imposat per la reforma de la llei Gallardón i no podrà avortar legalment. Esther, embarassada de 20 setmanes, fetus amb malformacions. Haurà d'emprendre una cursa contrarellotge perquè dos professionals acreditin que si és mare es veurà greument afectada psicològicament. Se li acabarà el temps, el límit és la setmana 22. Restarà a l'empara dels professionals, que poden decidir d'una forma arbitrària o basada en criteris ideològics el seu futur. La Maria, la Laura i l'Esther són exemples imaginaris però en un futur proper no ho seran, qui sap si la pròxima Maria serà una coneguda, la Laura una amiga o l'Esther nosaltres mateixes.
La llei vigent del Govern Zapatero, que va ser àmpliament consensuada amb col·lectius de dones, permet avortar, en qualsevol circumstància, durant les catorze primeres setmanes de gestació, i, fins la setmana vint-i-dos en cas que existeixi greu risc per a la vida o la salut de la dona o risc de greus anomalies al fetus (si són anomalies incompatibles amb la vida no hi ha límit temporal). Amb aquesta llei el nombre d'interrupcions voluntàries de l'embaràs el 2012 va disminuir un 5%. I el PP ho amaga.
La modificació de la reforma de la llei de l'avortament del ministre Gallardón va ser aprovada per quinze homes. No és casual ni és una anècdota. Es tracta d'un exemple de la imposició del patriarcat, i del masclisme, i del paper social que han atorgat a les dones, definint-les com éssers asexuals i lligats a la reproducció com a obligació. Aquesta és la idea de la sexualitat que imposa el Partit Popular al Govern de l'Estat.
Com a dona només em queda apel·lar a la sensibilitat de la societat i a la mobilització contra una llei injusta i classista, que limita i sega la voluntat de decisió sobre el propi cos de les dones. L'avortament és un dret, i com a tal, reclamem que sigui lliure i gratuït. Ho reclamarem ben alt dissabte que ve, amb gent provinent de tot l'Estat, que gràcies als trens de la Llibertat podran dir que estan en contra d'aquesta llei retrògada. Amb aquesta reforma i sota el nom de "Llei de Protecció de la Vida del Concebut" em pregunto, i qui ens protegeix a nosaltres?
