Diuen que a comarques gironines s'edita una mitjana d'un llibre cada dia. Els "llibreferits" veuen esgarrapada la butxaca. Als prestatges s'enriqueix la colla, fruit d'haver passat per una llibreria o parada, escollint una companyia impresa per portar a casa com a novetat interessant. Els volums marquen el seu territori, tal com fan les espècies vivents; però els ocells i els arbres, tanmateix, tenen més espai que un pis modern. Els llibres s'han d'estrényer, que els mobles i les habitacions no són pas de goma. Walter Benjamin deia que "col·leccionar llibres és un desordre al qual ens acostumem tant que apareix ja com a ordre, i en la vida d'un aficionat als llibres hi ha sempre la tensió entre l'ordre i el desordre".

El dia d'una entrada de nous estadants a la llibreria ens podem plantejar si farem llista d'espera per llegir-los, qui sap quin criteri o caprici de torns seguirem per iniciar la lectura, i algun exemplar reposarà allà dies i dies, sense que ningú li digui ni ase ni bèstia. Això pot passar a les millors cases. Avui ens entren molts llibres. Tothom hi ajuda, des dels suplements dels diaris fins als regals de diverses procedències, passant pels inevitables compromisos de les presentacions editorials. A moltes cases hi ha un fons de llibres que no hem escollit ni hem desitjat (per dir-ho en termes de reproducció biològica: tenim llibres que no són fruit d'una paternitat responsable, sinó d'una aventura puntual). Així les coses, potser convindria pensar en una serena tria; la depuració d'una biblioteca, però, no és gens fàcil. I si algú no s'ho creu, que ho provi. Evidentment, hauria de ser una feina personal i intransferible. Aquesta operació -mirada fredament- hauria de tenir la terrible autoritat d'una Inquisició, o aquella flama de la pel·lícula Fahrenheit 451, o la contundència de les purgues stalinistes. Cap d'aquestes actuacions no es pot fer a una biblioteca familiar. La pietat s'imposa a la crueldat, i l'amnistia sol ser general: tots els llibres sobreviuen a canvi, això sí, d'estrènyer-se més i més en el seu espai vital; algun exemplar haurà de prendre la posició horitzontal i deixar-se entaforar on sigui; fins i tot algun llibre, antipaticot, pot salvar-se del contenidor blau passant a una segona fila de llibreria, on les cobertes no es descoloriran mai perquè ja no veuran més la llum del sol, i aquelles segones files són una autèntica defunció literal.

Amb aquestes circumstàncies d'abundor és difícil, a les cases, haver llegit tots els llibres que hi tenim. Però tampoc no ens hi hem d'encaparrar per no tenir-los tots llegits. S'explica que un amic visitant de la gran biblioteca d'Anatole France, premi Nobel de Literatura 1921, li va preguntar si havia llegit de debò tots aquells llibres i ell li va contestar que no, afegint-hi: "Suposo que vós no feu pas servir la vostra vaixella de Sèvres cada dia".

No sé si em trobaria a gust amb prestatges de llibres on no me'n faltés cap per llegir. Semblaria que no tinc deures per fer. I el deure de llegir, de tenir curiositat, de desitjar saber alguna cosa més, l'aprenentatge continu per bé que sigui una engruna, tot això és sagrat perquè ens ha de fer viure més humils, més humans. Si ja ho tinguessim tot llegit ens podria sortir aquella cresta d'orgull de creure'ns que qui sap què som perquè qui sap què sabem.

Retocant un poema de Salvat-Papasseit podríem dir: "Demà, posats als llibres, oblidarem els analfabets -i tan analfabets com som-. La saviesa ens mirarà un moment a l'hora de les postres i, després de mirar-nos, arrencarà a plorar".