Als textos escrits en espanyol s'afirma que els primers escrits en una llengua romànica a Espanya són les Crónicas Emilianenses, cosa que segurament és una completa falsedat, com veurem més endavant. Molt més tenint en compte que aquests primers textos en castellà -com també els de Berceo- estan farcits de basquismes, i alguns són escrits directament en basc. A més, molts intel·lectuals i fins "lingüistes" (?) espanyols neguen que el català fos o sigui una llengua, i amb això conflueixen amb els que proposen que era la mateixa llengua que l'occità.

La contrada de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d'Organyà (Alt Urgell), fins fa poc considerats els primers en llengua catalana. És una història coneguda entre els experts, però no tant entre el gran públic.

Les Homilies d'Organyà són, segurament, del final del segle XII. Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són més antics. El més antic que es coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).

Però la pregunta que ens hauríem de fer és per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d'Organyà? Els especialistes diuen que aquests documents fa molts anys que es coneixen, però que no han tingut la difusió necessària. I expliquen la popularitat de les Homilies d'Organyà per una qüestió de sort. Però també es justifica atès que és un text important, ja que és una traducció al català d'unes homilies occitanes i, per tant, és una de les primeres traduccions entre llengües romàniques i, en contra d'algunes teories, demostra que, des dels orígens, la llengua catalana està separada de l'occitana.

El document en català més antic que es coneix físicament és un pergamí petit amb el jurament d'una persona, que parla sobre relacions feudals i fidelitats sobre castells. Però es podrien trobar documents més antics que aquest jurament.

El català, com la resta de llengües romàniques, està formada, segurament, cap al final del segle VII i començament del segle VIII. Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en mica, va apareixent a la documentació. Això s'explica per un ús menys curós del llatí, combinat amb la puixança de la societat feudal, que usa mots nous, fins que, a partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a aparèixer d'una forma clara, fins als primers documents on el català ja és majoritari.

Fa uns anys, els lingüistes es disputaven quina era la llengua romànica més antiga. Ara, des del punt de vista científic, és un debat que ja no importa. Segur que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix moment.