Antigament quan et trobaves amb un empresari català aquest podria trigar més o menys però indefectiblement t'acabava dient: "Perdo diners". El primer cop et feia la impressió que l'empresari realment s'ho passava malament, però quan passaven 25 anys i et continuava dient que perdia diners, al final ho entenies. Només era una estratègia de fer-se el modest i, potser, que ningú li demanés cap favor.
Llegeixo que la SEAT perd 152 milions d'euros el 2013 i que en continuarà perdent fins al 2018. Afegeixen aquestes fons que la companyia perd diners des del 2007. No sé per què però potser en perden des de quan fabricaven el troncmòbil dels Picapedra. Això sí, l'empresa afirma que ha venut 439.000 vehicles, un 7% més que el 2012, cosa que va significar uns ingressos de 6.847 milions d'euros, un 6% més. Com és que venent 439.000 cotxes perden diners? L'única explicació racional que hi trobaríem és que són imbècils i que SEAT està venent cotxes per sota del preu de fabricació. Si això fos així voldria dir que hi ha uns executius ximples que no saben fer la feina, que no saben sumar i restar. Però hi ha una altra explicació. El grup Volkswagen va guanyar 9.145 milions d'euros, un bilió i mig de pessetes i van produir 10 milions de cotxes. Per què no tanquen la planta de Martorell si sempre tenen pèrdues? Perquè la casa mare hi guanya molts, molts diners. Dient que tenen pèrdues acomiaden i contracten treballadors constantment beneficiant-se de subvencions de l'Estat, pressionen a la baixa els sous dels treballadors, redueixen el pagament d'impostos i perquè així, de tant en tant, l'Estat o la Generalitat els paguen una morterada perquè no se'n vagin. Resulta que com Burger King, Starbucks, Apple o Google, SEAT sempre perd diners, així quasi no paguen res de l'Impost de Societats i els beneficis, amb uns sistemes legals difícils d'explicar en una columna, van a parar a la casa mare (mecanisme descrit per Andy Robinson: Un reportero en la montaña mágica). La barra que es necessita per fer aquest joc de mans explica que el president de la Volswagen, Martin Winterkorn, va dir a Davos que no entenia com no estava prohibit cobrar 17 milions d'euros l'any, que és el que cobrava ell.
Mentrestant Rajoy anuncia que rebaixarà l'impost de societats, un brindis al sol. Les petites i mitjanes empreses sí que el paguen, però les grans no. I si posem un impost per cada objecte venut? I si la classe política deixa de fer el passerell i decideix d'una vegada que no li preguin més el pèl i fer pagar a les grans empreses que guanyen diners a cabassos? Com volen que ens els creiem?
