L'Estat espanyol necessita amb urgència una profunda reforma fiscal que ajudi a recuperar l'economia. Això és l'única cosa clara després de la polèmica suscitada entorn de l'informe amb 270 propostes que una comissió d'experts acaba de lliurar al Govern central sobre els tributs. El sistema actual és injust i ineficient. La major part de la càrrega recau sobre les rendes del treball. I amb una elevada pressió fiscal sobre els de sempre, equiparable a la dels països nòrdics, l'Agència Tributària aconsegueix una recaptació molt baixa. És fonamental prendre consciència del deure fiscal, cosa de la qual els polítics fugen com de la pesta per impopular. Els tributs són el fonament de les democràcies. Sense contribuir a l'erari no hi ha estat del benestar que valgui, ni autopistes, ni trens d'alta velocitat ni enllumenat públic. A qui compleix amb el fisc o exigeix factures amb IVA, la gent el pren per babau. Els dirigents socials no han mogut un dit per desactivar aquest prejudici i sí han contribuït a afermar amb actituds gens exemplars i tripijocs en els successius pedaços del sistema impositiu. Els ciutadans que compleixen suporten una càrrega asfixiant i no obstant això l'Estat no aconsegueix recaptar prou per cobrir les seves necessitats. Els tributs suposen un 37% del PIB. Les despeses públiques, el 47 %: un dèficit estructural de deu punts, uns 100.000 milions d'euros, inassumible legislatura rere legislatura. Aquesta és la realitat. No hi ha sortida: o rebenta el contribuent diligent o fa fallida la hisenda pública. El disseny dels impostos a Espanya fracassa estrepitosament. Només un nombre limitat de ciutadans tributa. L'anomenada "comissió Lagares" va elevar la passada setmana al Govern el seu dictamen sobre aquests problemes, recollint defensors i detractors. En síntesi, suggereix una disminució dels impostos directes, compensada amb pujades en els indirectes, per incrementar els recursos en mans de famílies i empreses, per tal de garantir taxes adequades d'estalvi, consum i inversió. I també una devaluació fiscal, per augmentar la competitivitat i les exportacions. Encara es desconeix quines propostes adoptarà l'Executiu, que marca distància amb les més controvertides. Però serviran de poc les que no vagin encaminades a solucionar l'anèmia recaptadora, ampliar la base de contribuents, generar riquesa i incentivar les contractacions.