01 de abril de 2014
01.04.2014
CARTES

Cartes

01.04.2014 | 00:00

Diàleg Catalunya-Espanya
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Catalunya i Espanya haurien d'arribar a un acord, a un entesa, en pau i germanor. Caldria modificar la Constitució espanyola de 1978.

Catalunya podria fer les següents propostes a Madrid: Que Espanya reconegués Catalunya no com una província, sinó com un poble sobirà. Que el govern de Catalunya dintre d'Espanya tingués la mateixa altura política que el govern de Madrid. Que Catalunya aprovés les seves pròpies lleis. Que les lleis espanyoles per ser aplicables a Catalunya haguessin de ser posteriorment aprovades pel Parlament català. Que Catalunya administrés el seu patrimoni sense el control del Govern central. Que Catalunya tingués una hisenda pròpia, la mateixa moneda i uns tribunals de justícia independents. Que planifiqués les pròpies estructures de ferrocarrils, carreteres, aeroports, sanitat, cultura, ensenyament, banca, indústria, comerç, etc. Que s'establís, com actualment, un ampli comerç entre Catalunya i Espanya. Que Espanya acceptés que la llengua catalana és l'única llengua oficial a Catalunya.

Existeixen dos camins; una entesa entre Espanya i Catalunya o la independen?dència. Europa no pot refusar una Catalunya que és més antiga que Alemanya, formada per uns ciutadans pacífics, europeus i amants de la llibertat. Espanya té la ?paraula.



Avortament i disminució de la natalitat
Gemma Ros Valls. blanes.

Des de l'aprovació de la llei de l'avortament lliure l'any 2010, el nombre d'avortaments quirúrgics i farmacològics ha augmentat i, com a conseqüència, ha disminuït la natalitat a les comarques de Girona. La xifra s'ha disparat des que els CAP i Centres de Salut subministren fàrmacs per interrompre l'embaràs (RU486), i també hi ha ajudat el fet que el Govern de Catalunya ha destinat 14,5 milions d'euros per finançar l'avortament (des del 2011). La caiguda acumulada de natalitat a les comarques gironines del 2009 al 2012 ha estat del 18%, segons el darrer estudi de l'associació Provida Girona.

Aquest important descens de natalitat agreuja la crisi econòmica de la societat, i  sovint la salut física i psicològica de la dona que avorta se'n veu afectada. El dia 25 de març s'ha celebrat el dia internacional de la vida, i hi ha hagut manifestacions per demanar la protecció del nen que viu en el ventre matern, i la protecció de la dona embarassada: www.sialavida25m.org.

El dret a néixer és un dret de tots, tant dels homes com de les dones, i és també obligació de tots vetllar perquè aquest dret es compleixi: la justícia social comença en el ventre matern, on viuen els més dèbils de la nostra societat.



Reflexiono i penso
àngela ferrer i mató. girona.

Arran de la mort de l'expresident Adolfo Suarez i de veure l'homenatge que li van dedicar tant els que en vida lloaren la seva trajectòria política com els que el van crucificar, vaig meditar i vaig traslladar el meu pensament vers tants difunts que la majoria de vegades i en vida o bé passen sense pena ni glòria i/o són vilipendiats per alguna actua?ció que potser no ha estat prou encertada, però a l'hora de la mort la majoria de persones destaquen les virtuts del difunt, moltes vegades fins i tot arribant a l'exageració. Llavors jo em pregunto, per què quan encara la persona és viva no es procura cercar el que ha fet bé? Segur que tothom ha fet durant la seva trajectòria vital coses dignes de ser lloades, i s'espera quan ja a la tomba no pot fruir de les llaors que li dediquen quan ja no hi és per gaudir-ne? Fins i tot he escrit un petit poema sobre el tema, que plasmo com a final d'aquesta meva reflexió:

"Escolto lloances/ L'ésser ja és mort!/ Era sens dubte el millor!/ i jo em pregunto:

Si quan arriben les llàgrimes/ aquell humà era tan bo/ per què no som capaços/ de donar-li en vida/ molt més del nostre amor?".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook