Hi havia una vegada una revista d'historietes que es deia TBO. Va néixer el 1917 i no ens va dir adéu-siau fins al 1983. Es va fer tan popular que, als anys trenta, li dedicaven cançons a les revistes del Paral·lel.

Rosa Segura va entrar a treballar a la revista l'any 1955. Primer va fer de secretària; més endavant va escriure la secció de correu i, al final, va acabar fent algun guió de La familia Ulises. Segura acaba de publicar amb Diminuta Editorial un volum titulat Ediciones TBO, ¿dígame?, ple d'anècdotes, dibuixos, fotos i evocacions d'una època desapareguda. El volum complaurà els seguidors de la publicació i ajudarà a divulgar l'obra de dibuixants o guionistes, avui ja mítics, com Marí Benejam o el bisbalenc Carles Bech.

Malgrat l'humor blanquíssim de la revista, resulta que els censors li van tocar la cresta alguna vegada. L'any 1951, per exemple, li van encolomar una multa de deu mil pessetes per batejar un personatge com a Blas Pérez, nom idèntic al d'un ministre de Governació. Joaquim Muntañola es va trobar amb un cas semblant quan dibuixava Don Felipe. El governador civil de Barcelona es deia igual. I quan va saber que la gent es referia a ell com "Don Felipe, el del TBO", el pobre ninot va haver de desaparèixer.

La lectura del llibre es pot complementar amb una visita al Museu del Joguet figuerenc. El museu exhibeix amb orgull una figura del Profesor Franz de Copenhague, acompanyada d'un dels seus invents estrafolaris: una màquina de tallar puros. L'enginy formava part de l'estand que, any rere any, els editors del TBO paraven al Saló de la Infància.