en les darreres autonòmiques del 2012, el PSC va obtenir uns 524.000 vots, uns 35.000 d'aquests a comarques gironines. A les generals del 2011, el resultat a Catalunya va ser de 920.000 vots, i el partit va ser desbancat de la primera posició que ocupava tradicionalment pels resultats de CiU.

Com veuen, és una porció del pastís polític sucós i important. Des dels governs tripartits i l'era Zapatero, el socialisme duu la seva travessa del desert, a la qual s'afegeix el lògic desgast en la política municipal, on ha governat les grans urbs del país i cal renovar el discurs cap a la ciutat de perfil ecològic, d'àmplies polítiques socials, desateses per la dreta. Avui, l'escissió del sector partidari del referèndum de secessió, enfront del gruix del partit, recorda el cas d'Iniciativa per Catalunya. Veurem la capacitat d'integració de les ànimes del socialisme. Mentre un sector de la ciutadania es mou per pulsions destinades a l'autodeterminació, el conseller Vila parlava de cert nacionalisme adolescent que no segueix el dia a dia polític, per això aquesta bel·licositat propagandista del president Mas, la nova etapa inclou més actors en el joc. Cal entendre així l'aparició de la plataforma que inclou des de federalistes esquerrans a unionistes conservadors en Societat Civil Catalana, que vol fer contrapès a l'ANC i al seu positivisme poc realista davant el trencament.

Després de tres anys de Govern, amb un líder amortitzat i una paràlisi de la gestió palpable, el ventall de possibilitats s'obre cap a noves plataformes polítiques, i també, per desgràcia, cap al populisme, tan fàcil de fer com funest en les seves conseqüències.